Els talls a Meridiana: Una anomalia democràtica

És difícil d’entendre que una manifestació amb tall de circulació inclòs es repeteixi cada dia al capvespre, a l’hora en què els treballadors tornen a casa seva. És difícil d’entendre que ho portin fent més d’un any i mig, i que siguin ja més de 400 els talls. És difícil entendre que les autoritats –el Govern de la Generalitat de Catalunya– no facin res per impedir aquest tall, dia rere dia. És difícil entendre-ho perquè són pocs els que tallen, menys que els mossos d’esquadra i els guàrdies urbans mobilitzats cada vegada per evitar conflictes, desviar el trànsit i protegir els manifestants. És difícil entendre la paciència i docilitat amb què els veïns de la zona accepten aquest inoportú trencament de la quotidianitat, aquestes molèsties, aquests embussos.

Barcelona és una ciutat paralitzada de set a nou del vespre, i mira cap a una altra banda intentant dissimular la seva vergonya pròpia com si fos aliena. Els veïns de Barcelona saben perfectament que la manifestació de Meridiana Resisteix és una parafernàlia al servei del nacional-secessionisme. La ciutat menys nacionalista de Catalunya, la seva capital, calla. És una granota en una olla, escalfant-se a foc lent.

És significatiu que, a les últimes eleccions autonòmiques, als districtes de Nou Barris i Sant Andreu hi guanyés el PSC, i que a Nou Barris sigui on la victòria socialista és més aclaparadora (33,5% de vots) de tot Barcelona; sumats als d’ECP, resulta el districte on l’esquerra guanya més per golejada: més del 43%. Aquí, el nacional-secessionisme (ERC+Junts+CUP) es queda en el 31%, i són els barris de Barcelona on menys votants obté. A més, és el districte on l’abstenció és més alta (54%), només darrere de Ciutat Vella (gairebé el 56%). Que, malgrat l’alta abstenció, l’esquerra mantingui la primacia, l’hauria de fer reaccionar davant l’abandonament en què està deixant els seus votants, en què està deixant la classe treballadora.

És evident que no hi ha causa justa, ja que les reivindicacions dels manifestants són la independència de Catalunya i l’amnistia als sediciosos (això, ara; abans negaven la legitimitat del judici). Una causa justa que pretengués mantenir-se durant un temps tan llarg –per exemple: evitar el tancament de Nissan– no hauria aguantat dos telenotícies.

Els talls a la Meridiana només s’han aturat en tres ocasions: 1r) durant el primer estat d’alarma per la pandèmia; 2n) durant la darrera setmana de campanya electoral, per decret de la Junta Electoral Central; i 3r) durant set dies, del 24 al 30 d’abril, gràcies a la convocatòria d’una manifestació de vehicles per la Meridiana a la mateixa hora que ho fan els secessionistes.

Susana Alonso

Aquestes manifestacions van ser convocades pel Moviment Veïnal Meridiana Sense Talls, del qual formo part. I, a més de permetre la circulació de persones i vehicles sense problemes per l’avinguda Meridiana i les zones que habitualment col·lapsen, van tenir la virtut de demostrar que els minvants manifestants de Meridiana Resisteix poden manifestar-se lliurement a l’àmplia esplanada que hi ha davant de l’estació de la Renfe, sense molestar ningú i exercint el dret de llibertat d’expressió i manifestació que la Constitució Espanyola consagra. Col·lateralment, però no menys important, s’ha demostrat que els mossos poden establir fàcilment un cordó policial perquè aquesta manifestació es faci sense interrompre el trànsit.

D’aquí a uns quants dies, el 28 de maig vinent, tornem a celebrar la mateixa manifestació, tot garantint la circulació de vehicles i persones. Mantindrem aquesta manifestació de vehicles fins al dia 7 de juny. En la resposta al nostre anunci de manifestació, el senyor Jordi Jardí Pinyol –director general d’Administració de Seguretat del Departament d’Interior del Govern de la Generalitat de Catalunya– ens recorda quelcom que sembla no haver-se llegit: la Llei orgànica 9/1983 i la sentència 96/2010 del Tribunal Constitucional establint jurisprudència respecte a l’art. 21 de la CE, segons les quals, si els poders públics constaten que l’exercici del dret de manifestació pot produir una desproporcionada pertorbació d’altres béns o drets protegits per la Constitució, podran limitar o modular aquest dret.

Doncs això, senyor Jardí. Moduli, moduli… I que els seus es manifestin a l’esplanada.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

2 comentaris a “Els talls a Meridiana: Una anomalia democràtica”

  1. Los cortes de la Meridiana en el tiempo, eran como irse de paseo al parque encontrándose los amiguetes/as para hablar y joder a los pobres conductores y usuarios/as de buses, que contaminaban más por tener que hacer rodeos y dedicar mucho más tiempo en llegar a su destino

    Respon
  2. El que és increïble és que hi hagi gent a la presó, durant tres anys, i això no s’acaba, per fer política pacífica i democràticament, i ningú mou un dit, no més els del tall a la Meridiana. Que els treguin de la presó injusta i s’acabaràn els talls.

    Respon

Deixa un comentari

Notícies més llegides