Informes per preparar la ruptura amb Espanya, adjudicació d’aquests informes a dit i fraccionant-los per no haver de convocar concurs i concedir ajudes i subvencions sense concurrència pública i sense cap justificació eren, pel que sembla, moneda corrent al Diplocat, la clau de volta de la diplomàcia catalana. Per això, la Fiscalia ha denunciat davant els tribunals un grapat d’alts càrrecs de la Generalitat.
Aquesta manera de procedir la va mantenir la conselleria d’Exteriors des de l’any 2011 fins al 2017, que és el període fiscalitzat pel Tribunal de Comptes. Les actuacions d’aquesta àrea del Govern estan sota sospita perquè, a més de no tenir constància de com es van gastar centenars de milers d’euros, se sospita que molts dels fons gastats tant per l’estructura de la conselleria com per organismes a càrrec seu, com el Diplocat o les ambaixades catalanes, es van utilitzar en l’impuls del procés i a fomentar el referèndum d’independència de l’octubre del 2017.
Multa milionària a Albert Royo
El Tribunal de Comptes li demana a Alberto Royo, exsecretari general del Diplocat, 4,5 milions d’euros d’aquesta època per respondre dels diners que es puguin haver desviat a actuacions en favor del referèndum o del procés.
La informació per a aquesta denúncia parteix d’un exhaustiu informe del Tribunal de Comptes, de 758 pàgines, que estudia detalladament tota la despesa de la Generalitat en acció exterior durant l’etapa indicada i desgrana les actuacions de cadascun dels departaments implicats. La Fiscalia ha recopilat, de moment, algunes de les actuacions sota sospita, totes elles relacionades d’una manera o altra amb el Diplocat, l’organisme que desplega les relacions externes del Govern.
El Tribunal de Comptes explica que el Diplocat “ha estat utilitzat sempre per a la tasca d’obrir vies de contacte amb representants de diferents Parlaments, tant europeus com americans. Aquestes relacions, sota el format de compareixences i reunions institucionals, han tingut com a finalitat explicar i actualitzar puntualment la informació respecte al desenvolupament del procés sobiranista. S’han realitzat un total de 25 compareixences o reunions que han ascendit a un import de 112.237,04 euros”.
El 2014, set missions internacionals d’observació electoral van costar 133.582,66 euros. Un total de 23 activitats més consistents a convidar líders d’opinió i personalitats estrangeres per “vendre” la independència es van emportar 460.986 euros. Paral·lelament, el Programa de Visitants Internacionals (PVI) va tenir uns fons de 82.027,66 euros. El programa d’invitació d’observadors estrangers per a l’1 d’octubre del 2017 va costar 206.371,49 euros, comptabilitzats sota el nom genèric d’“Anàlisi del context polític de Catalunya”.
El Diplocat es va gastar 308.530,29 euros per elaborar documents i argumentaris. I els contactes amb mitjans internacionals van costar a l’erari públic 86.088,79 euros. El manteniment de la pàgina web Catalonia Votes va costar, d’altra banda, 451.171,11 euros.
El contracte d’International Diplomat
La contractació de l’entitat International Diplomat per buscar aliats internacionals va ser sufragada, en part, per la delegació de la Generalitat a Washington, però el Diplocat va signar després un conveni pel qual va pagar, entre el 2013 i el 2015, un total d’1.392.300 euros. Els informes elaborats per aquesta organització continuen sent secrets avui dia.
La denúncia de la Fiscalia, no obstant això, recull només una part d’aquestes despeses. Sobre la base de l’escrit d’acusació, la magistrada Carmen García, titular del jutjat d’instrucció número 18 de Barcelona, ha decidit imputar deu alts càrrecs del Govern. Es tracta de Raül Romeva, Roger Albinyana, Roser Clavell, Albert Royo, Gerard Figueras, Víctor Cullell, Aleix Villatoro, Teresa Prohias, Manuel Vila i Antoni Reig.
Però els implicats en l’assumpte són més: hauran de comparèixer en el jutjat com a testimonis Salvador Cardús, Mònica Sabata, Jacint Jordana o Alfonso González, així com alguns empresaris que van organitzar o van participar en el muntatge de la infraestructura d’actes en favor del referèndum. Es tracta, doncs, del que seria part de la branca acadèmica del procés, els informes de la qual havien de servir per forjar intel·lectualment la independència i fer de guies en la construcció de les estructures d’Estat necessàries per començar a caminar fora d’Espanya.
Subvencions irregulars
Mònica Sabata anirà al jutjat com a presidenta de la Federació d’Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes (FOCIR), un organisme que agrupa un centenar d’entitats i que va rebre almenys 565.000 euros en subvencions que, suposadament, estan poc justificades. Segons el relat judicial, el febrer del 2012, la FOCIR va rebre una subvenció directa de 50.000 euros “sense que es concretés el destí ni es realitzés cap mena de seguiment a la subvenció, que no va ser publicitada”. A més, segons l’acte de la jutgessa, contravenia els estatuts del Diplocat sobre concessió d’ajudes. L’artífex d’aquesta ajuda va ser Roser Clavell, aleshores secretària general del Diplocat. L’any següent, la plataforma va obtenir 20.000 euros en ajudes, atorgats per Roger Albinyana, en la seva qualitat de secretari general d’Exteriors.
Entre el 2014 i el 2016, el secretari general del Diplocat, Albert Royo, va atorgar, respectivament, 100.000, 125.000 i 125.000 euros “designant directament la FOCIR com a entitat col·laboradora en la selecció dels seus destinataris, al marge de qualsevol procediment de concurrència pública, al marge de la normativa estatutària i contravenint la Llei de Finances de la Generalitat en matèria de concessió i control de subvencions”. La missió de la FOCIR era elaborar les bases per les quals s’obtenien les ajudes del Diplocat i establir quines eren les despeses justificables i quines no, malgrat que la mateixa FOCIR o les entitats que hi participen tenien ajudes directes del Diplocat, per la qual cosa podria interpretar-se que hi havia duplicació de competències.
L’acte destaca que el que va fer la FOCIR va ser incloure a les bases de les ajudes despeses que no eren subvencionables i, a més, “els criteris de valoració per a l’atorgament d’ajudes no eren objectius, ja que va prevaler la pertinença a la FOCIR per ser beneficiari d’aquestes ajudes”. L’any 2017 va ser el mateix Raül Romeva i el seu secretari general, Aleix Villatoro, els que van concedir 40.000 més euros a la FOCIR, “sense justificar les raons de la no concurrència”. Però, a més, el 2017 la Generalitat va subscriure un conveni especial amb la FOCIR atorgant-li una altra subvenció directa de 165.000 euros, dels quals 125.000 euros els va posar el Diplocat, 20.000 euros més provenien de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), dirigit per Manuel Vila, i 20.000 euros més, del Consell Català de l’Esport (CCE), presidit per Gerard Figueras. Aquestes aportacions, pel que sembla, “estan fora de les finalitats d’aquestes entitats”.
Especialment sospitós va ser un estudi encarregat per Albert Royo a l’Institut de Barcelona d’Estudis Internacionals (IBEI), presidit pel catedràtic Jacint Jordana, de la UPF. Es tractava d’un estudi acadèmic sobre l’estatus que podria tenir a la UE una regió que s’independitzés d’un Estat membre. L’Administració catalana va acabar pagant 196.920 euros per aquest estudi, que va ser atorgat “sense promoure la concurrència pública”.
Un altre estudi similar, encara que menys costós, va ser el que va fer el sociòleg Salvador Cardús el 2015. En aquest cas, l’encàrrec va partir de Víctor Cullell, director general d’Anàlisi i Prospectiva de la conselleria de Presidència, i de Teresa Prohias, directora de Serveis d’aquest departament. L’estudi del sociòleg era sobre “Els diferents instruments de cooperació internacional entre Espanya i Catalunya, en el cas que aquesta última aconseguís la independència”. Per aquest informe, la Generalitat va pagar 13.636 euros més IVA, i la jutgessa adverteix en el seu escrit que “excedia el marc competencial de la Generalitat i, indiciàriament, estava encaminat a l’elaboració de les estructures d’un hipotètic Estat independent”.
També el 2015 Roger Albinyana i Teresa Prohias van encarregar informes sobre la política europea de Defensa, que possiblement anaven encaminats a la creació de les estructures d’Estat que els independentistes intentaven crear per tenir a punt en el moment de la ruptura amb Espanya. Aquest estudi “es va encarregar a una empresa belga de la qual es desconeixen les dades, ja que no en consta cap documentació, com tampoc del treball original realitzat. Va ser contractada a través de la intermediació del senyor Salvador Cardús. Es van abonar 5.000 euros”.
De la mateixa manera, Albinyana, Royo i Prohias van encarregar aquell any dos “informes doctrinals sobre tractats multilaterals dels quals forma part Espanya i sobre els procediments que ha de seguir un nou Estat per poder entrar en organitzacions internacionals (exemples, Estònia, Letònia, Eslovàquia, Eslovènia, Kosovo i Montenegro)”. Els informes es van encarregar al professor Alfonso González Buendía, de la URV. Però com que superaven els 18.000 euros (a partir d’aquesta quantitat és obligatori convocar concurs públic), el treball es va fragmentar en dos contractes de 17.500 euros cadascun (als quals cal sumar l’IVA).
Aquesta partició, segons la magistrada, “es va fer per tal d’eludir la concurrència pública, i coneixedors que la temàtica era aliena al marc competencial de l’acció exterior de la Generalitat”. La jutgessa no es queda aquí, sinó que afegeix que els informes “van ser sobrevalorats, ja que no contenien les preceptives conclusions, propostes i bases de dades exigides en el moment de la contractació”.
Informes sobrevalorats
L’informe del Tribunal de Comptes va més enllà en aquest apartat i relata que es van pagar dues factures de 21.170 i 21.175 euros, respectivament. “El fraccionament va evitar que s’hagués de demanar la preceptiva autorització del Govern, exigible en informes de més de 30.000 euros. A més, en el cas del contracte del Diplocat, no es va fer una valoració de l’informe per comprovar si procedia o no el pagament”.
En la investigació del jutjat número 18, no obstant, hi ha actuacions que no estan recollides. Per exemple, el Tribunal de Comptes desvela que es van pagar 120.000 euros a una fundació “que té com a objectiu principal la tasca del coneixement i el reconeixement internacional de la nació catalana i que edita una revista en anglès, en la qual almenys dos dels membres del consell editor són alts càrrecs de la secretaria d’Afers Exteriors. Aquesta revista va rebre dues subvencions més, el 2015 i el 2016, de 100.000 euros cadascuna, i el 2017 va rebre 10.000 euros del Diplocat com a pagament de quatre articles que no consta que fossin remesos per l’entitat, i no figura a la revista cap article que s’ajusti a aquestes referències, a més d’haver estat pagats a compte per ordre del secretari del Diplocat davant la sol·licitud del director de la revista per pal·liar els seus problemes de liquiditat”. En aquestes subvencions es van presentar despeses justificatives per un import de més de 21.800 euros que no haurien d’haver estat acceptades.
*Podeu llegir el reportatge íntegre a l’edició d’EL TRIANGLE d’aquesta setmana
