Ja es comença a intuir la llum al final del túnel de la pandèmia. Bé! Hi ha milers de persones que ja l’han vist o l’han cregut veure i surten per les nits de festa multitudinària com si la pandèmia ja fos història. És inqüestionable que la vacunació massiva ha reduït el nombre d’hospitalitzacions i la mortalitat a molts països. Des de que van vacunar els majors de 80 anys, les morts a conseqüència de la Covid a les residències han desaparegut pràcticament.
A la gran majoria dels que tenim més de 60 anys ja ens han vacunat i el grup dels que en tenen entre 50 i 60 va pel mateix camí. Ja no ens posem dels nervis quan a la cua d’una botiga o en una aula veiem que hi ha algú que no porta la mascareta o la té mal posada.
La Covid continua estant aquí. Ens ho recorda Carles Francino i molta gent del nostre entorn que ha donat positiu o encara en pateix les seqüeles de quan la va patir. Però ens arriben noticies dels Estats Units i d’altres països on ja s’autoritza a anar pel carrer sense mascareta. Els pavellons esportius, els espectacles culturals, els centres comercials, les platges, les terrasses i alguns interiors dels bars tornen a omplir-se de gent. Tot apunta que el proper curs tots els alumnes tornaran a classe i podrem convertir les classes on line en excepció en comptes de ser la regla, com els darrers mesos.
Paral·lelament veiem què està passant a l’Índia o el Brasil. Allí el túnel és ben fosc, molt fosc. El seu túnel i el nostre busquen la mateixa llum. Espanta pensar que convertirem els nostres països, els rics, en zones privilegiades a les quals no deixarem entrar les persones que vinguin dels que encara pateixen elevats índexs de morbiditat i de mortalitat. Serem capaços d’aixecar una nova barrera davant els migrants amb l’argument que poden portar-nos noves soques del virus que ara creiem que estem derrotant?
Els epidemiòlegs ens recorden que d’aquesta pandèmia o en sortim tots junts, tota la Humanitat, o no ens la traurem de sobre mai. Els governants han de contribuir a escampar aquesta idea. Hem tingut molts exemples en el decurs d’aquest darrer any de com d’insolidaris poden ser alguns governants. Una insolidaritat que, malauradament, els ha donat sovint rèdits electorals i polítics en massa ocasions.
Si de debò sortim del túnel no podrem ignorar que tots tenim dret a la claror.
