Vagi per endavant que per les meves venes circula sang murciana. Una regió vilipendiada, que malda amb escàs èxit per trobar el seu leitmotiv en un país complex, sovint acomplexat, que l’ha relegat a un paper secundari, el de rebost d’Espanya. Més enllà de l’horta murciana i de l’insigne actor Paco Rabal a Múrcia se li reconeixen pocs mèrits més. Això no obstant, recentment ha estat protagonista, involuntari si es vol, però protagonista. I és que una papallona murciana ha aletejat i, com resa la teoria del caos, l’aleteig ha sacsejat Madrid i tot indica que la sotragada no s’aturarà aquí.
La fallida moció de censura que Ciutadans i el PSOE van promoure a Múrcia va desencadenar l’avançament electoral de Madrid, que ha acabat encimbellant Isabel Díaz Ayuso. La presidenta popular de la comunitat de Madrid va veure les barbes del veí pelar i, prompta, va posar les seves a remullar. La dona va entendre que el pacte murcià es podia estendre arreu del país i va apressar-se, abans que fos massa tard, a convocar eleccions. De poc o de res va servir que primer Més Madrid i després el PSOE intentessin a la desesperada introduir sengles mocions de censura amb l’objectiu de frenar l’avançament electoral. La norma diu que si hi ha una moció de censura en marxa, no es poden convocar eleccions, i a l’inrevés. Com que Ayuso va ser més ràpida, va prevaldre l’avançament a la moció.
La resta ja la coneixen, Ayuso a més que doblat els seus anteriors resultats electorals, el PSOE ha quedat relegat a una tercera posició, per darrere de Més Madrid, i Ciutadans ha desaparegut. Una jugada mestra. I de propina per a la dreta i certa esquerra, Pablo Iglesias ha dimitit. Tot per l’aleteig d’una papallona murciana…
No satisfet, l’aleteig encara pot sacsejar més. Inés Arrimades es resisteix a plegar malgrat les seves erràtiques estratègies, però els opositors taronges augmenten i es va quedant sense arguments. Ayuso aferma el seu lideratge, que posa en qüestió el de Pablo Casado, un líder amb els peus de fang. D’altra banda, Pedro Sánchez va fer un ‘iglesias’, apartant Ángel Gabilondo del comandament madrileny, amb els resultats ja sabuts, i donant ales a la candidata popular. Una debilitat, la de Sánchez, que també l’afebleix per resoldre per la via política el conflicte català.
Així, aquella Múrcia insignificant, que buscava a la desesperada el seu paper en l’auca espanyola, pot haver acabat condicionant la política del país. Com quan l’Eibar empata al Barça al Camp Nou i se’t posa aquella cara de quan les vaques veuen passar el tren.
