Demanen investigar Ada Colau i la cúpula dels comuns per “organització criminal”, com els Pujol

L’Ajuntament de Barcelona ha pagat carretades de diners a les entitats en les qual treballaven, abans de fer el salt a la política

Ada Colau, alcaldessa de Barcelona
Ada Colau, alcaldessa de Barcelona

“Aparentment, en l’exercici del 2016, el 52% de les subvencions van ser concedides de forma directa i van pujar 3,2 milions d’euros més del que estava pressupostat. En el corresponent a l’any 2017, el govern municipal hauria pogut arribar a concedir 35 milions d’euros en subvencions directes, fora de la convocatòria pública, sense cap concurrència”. Així consta en la denúncia presentada per la Plataforma Advocats Catalans per la Constitució davant la Fiscalia de Barcelona.

Es tracta, en realitat, d’una ampliació de la primera denúncia, interposada el mes de març, en la qual es demanava una investigació a fons de 3,4 milions d’euros en subvencions atorgades per l’Ajuntament de Barcelona a l’Observatori DESC, a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), a l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) i a Enginyeria Sense Fronteres (ESF). La denúncia es dirigia contra l’alcaldessa, Ada Colau, les exregidores Gala Pin i Laia Ortiz, l’actual regidora Laura Pérez, l’assessora municipal en matèria d’habitatge Vanesa Valiño i la directora de DESC, Irene Escorihuela.

En l’ampliació, presentada a final d’abril, es demana que s’afegeixin a la llista d’investigats els extinents d’alcalde Gerardo Pisarello i Jaume Asens, així com l’actual regidor Eloi Badia. A més, se sol·licita que s’estudiï la licitud de la contractació de les responsables de comunicació de l’Ajuntament, Águeda Bañón i Silvia González, antigues treballadores de DESC, així com de la contractació de Carlos Matías, exportaveu de la PAH, i de Jordi Borja, el fundador d’aquest Observatori i valedor d’Ada Colau. Aquesta ampliació se suma, així a la primera denúncia i a una altra demanda presentada per Agbar davant el Tribunal de Comptes, en la qual acusa Ada Colau, al regidor Eloi Badia i dos alts càrrecs municipals de gastar més de 875.000 euros en informes i maniobres per municipalitzar el servei de l’aigua, passant per alt que no tenen competències per fer-ho, tal com va publicar EL TRIANGLE (vegeu l’edició n. 1.438).

Es dóna la circumstància que Colau, Pisarello, Asens, Pin i Valiño (que és l’esposa de Pisarello) van estar vinculats a l’Observatori DESC justament fins abans d’entrar a l’Ajuntament. Pisarello, que en va ser vicepresident durant anys, ara és membre de la Mesa del Congrés, i Asens és portaveu d’Unides Podem, però tots dos van ser el nucli dur de l’equip de Colau en la seva primera legislatura. Es podria produir, doncs, una col·lisió d’interessos. Un altre regidor, Marc Serra, també va estar assalariat a DESC, encara que és regidor des del 2019. I Badia va ser un dels màxims directius d’ESF abans d’aterrar a l’Ajuntament. Després d’arribar a l’Administració, les ajudes a ESF van créixer exponencialment: entre el 2012 i el 2015, amb Xavier Trias, ESF va obtenir 271.432 euros de subvencions, i en el període 2016-2018 va acumular 852.633 euros.

Els denunciants acusen la cúpula municipal de diversos delictes. Entre els quals de no inhibir-se a l’hora de concedir subvencions a les entitats on havien estat treballant fins poc abans de tenir responsabilitats a l’administració local. De fet, no haurien d’haver participat en cap concessió fins a mitjan 2017, és a dir, fins dos anys després de trencar la seva vinculació directa amb l’Observatori DESC. Lluny d’això, van participar en les adjudicacions i aquestes van anar augmentant a partir del moment en què els comuns van tenir les regnes del poder municipal.

Els denunciants, copiant el camí que es va seguir amb el cas Pujol, demanen que s’investigui l’entramat al voltant de DESC i l’alcaldessa, Ada Colau, sobre la base de la reforma del Codi Penal del 2010, i els consideri en el seu conjunt una organització o grup criminal “igual que va fer amb la família Pujol”. La base jurídica per enfocar així la investigació és que es tracta d’un grup de persones nombrós; amb repartiment de tasques entre els membres del grup i amb normes de disciplina interna, “una jerarquia de vegades extravagant i la utilització de persones físiques o jurídiques interposades”; que han realitzat una actuació prolongada en el temps i han comès “actes delictius greus”; amb l’ús d’alta tecnologia per a les comunicacions; amb destreses financeres “en el maneig de fons o diferents formes de relació amb la funció pública”; amb la utilització d’instruments jurídics legals per crear estructures econòmiques o comercials; amb influència sobre càrrecs públics; i amb “la finalitat primordial d’obtenció continuada de beneficis econòmics o de qualsevol de les diverses formes d’influència política, social o econòmica”.

Irregularitats a dojo

Les irregularitats són esgarrifoses: els alts càrrecs municipals s’haurien d’haver inhibit en la concessió de subvencions a les entitats per les quals havien treballat amb prou feines un parell de mesos abans; aquestes subvencions no eren extraordinàries, sinó directes i recurrents anualment; no s’abusa de les adjudicacions directes, es comptabilitzen com a subvencions algunes que no ho són, les empreses beneficiades també reben contractes de l’Ajuntament, no es justifiquen les subvencions rebudes, no s’aporta la documentació necessària de factures i memòries, no es fa seguiment de com es compleixen els projectes, i no es garanteixen els principis de transparència, concurrència competitiva i igualtat d’oportunitats.

La vinculació d’alguns dels denunciats amb l’Observatori DESC era tan estreta que els salaris de Colau, Valiño i Pin en aquesta entitat procedien d’una subvenció del mateix Ajuntament de Barcelona, llavors governat per Xavier Trias. Els comuns acusen la plataforma denunciant de seguir consignes polítiques i afirmen que el que va fer l’Ajuntament de Barcelona governat per Ada Colau és el mateix que el que havia fet abans el convergent Xavier Trias. Però la realitat és diferent: Colau va voler fer passar cada any la subvenció de 120.000 euros a la seva entitat amiga com a excepcional i d’interès públic. “S’evidencia que es tracta d’una subvenció recurrent i anual, que no obstant això s’ha concedit presumptament per designació directa, i al marge de qualsevol principi de concurrència pública, atorgada sota l’argument que es tracta d’una subvenció excepcional”, diu la denúncia de la plataforma d’advocats.

L’interventor municipal, en el seu informe dels comptes del 2016, assenyala que “aquesta subvenció s’està repetint des de fa anys i, per tant, el seu caràcter excepcional no sembla justificat”. En definitiva, tothom arrufava les celles en parlar de l’ajuda directa a DESC menys els responsables municipals, que a cada objecció de l’interventor contestaven amb una altra ajuda financera als seus amics.

Una altra de les excuses dels càrrecs municipals era la condició d’“interès públic” de les subvencions a aquestes entitats, encara que aquesta naturalesa està en dubte. “En general, les activitats subvencionades, més que en ajudes a col·lectius desfavorits, consisteixen en informes l’elaboració dels quals justifica els sous dels integrants de les associacions beneficiàries de l’àmbit ideològic de l’alcaldessa”. El que vol dir aquesta afirmació és que les subvencions es gastaven en gran part en els salaris dels empleats de DESC, en comptes de gastar-se en projectes d’ajuda social.

Subvencions per pagar sous

L’ampliació de la denúncia fa sortir els colors a Ada Colau en presentar una subvenció del 2016 a DESC que pujava a 336.259 euros. Aquesta quantia representava el 80% del cost total del projecte, que era Dret a l’habitatge i a l’energia: empoderament col·lectiu i assessorament jurídic social. De fet, era una subvenció que es concedeix cada dos anys. La interventora fa constar, en aquest cas, que aquest 80% subvencionat se sol·licita en concepte de “recursos humans”, cosa que dóna a entendre que l’ajuda pública s’utilitza íntegrament per pagar salaris. “Cal preguntar-se què reverteix d’aquest projecte en els ciutadans si la destinació d’aquests diners és en un 80% per al pagament dels sous dels empleats de l’associació beneficiària i del 20% restant caldrà deduir les despeses de funcionament”, afegeixen els denunciants.

Intervenció, no obstant això, detalla que el percentatge de la despesa de salaris és del 73%, i en aquests salaris s’hi inclouen els de personal de DESC i de la PAH. Evidentment, la interventora fa constar també que la subvenció va ser concedida “sense que l’Observatori DESC es presentés a cap convocatòria, i aquesta circumstància s’ha repetit en els últims exercicis”. Es tracta, per a Advocats Catalans per la Constitució, “d’una concessió reiterativa en el temps, i per tant no és excepcional”. Per això, la mateixa intervenció apuntava al fet que la subvenció havia de ser nominativa i que, a causa de l’alt percentatge que suposen les retribucions del personal, s’havia de regular per una altra llei.

Dos anys més tard, sense fer cas de les possibles irregularitats, els responsables municipals van tornar a fer la seva: el 2018 es va atorgar una altra subvenció de 324.600 euros a les entitats per al projecte Dret a l’habitatge i a l’energia: empoderament col·lectiu i assessorament jurídic i social. És a dir, el mateix projecte subvencionat el 2016. Des del consistori es justificava pel fet que les quatre entitats esmentades (DESC, PAH, APE i ESF) són “unes organitzacions que desenvolupen una activitat d’interès social i públic, i rellevant” i que “la singularitat de les activitats impossibilita trobar altres adjudicatàries”. El 31 de desembre del 2020, el concepte va ser Projecte drets a l’habitatge i a l’energia i l’import es va mantenir en 324.600 euros. En altres paraules: es tractava de subvencions a mida. Els denunciants afirmen que, només entre l’octubre del 2019 i el desembre de 2020, van aconseguir trobar set subvencions a l’entramat de DESC que sumen 696.711,54 euros. “No s’inclouen en l’expressada suma els imports dels quals es beneficiaria DESC per altres contractes, estudis o informes”, aclareixen.

L’informe d’Intervenció del 2019, no obstant això, arriba més lluny i detalla que “subvencions previstes a l’Observatori DESC (240.290 euros), Diomcoop (212.069 euros) o l’Associació Catalana Enginyeria Sense Fronteres (302.500 euros), si bé aquest any, algunes d’aquestes s’han atorgat dintre de la convocatòria ordinària de Justícia Global, aquestes entitats haurien de presentar-se a les convocatòries públiques per tal de garantir el principi de concurrència pública i la igualtat d’oportunitats, o bé participar en els processos de licitació municipal de contractació de serveis”.

Segons l’entitat denunciant, “cal tenir present sempre que el que s’està justificant és el pagament, amb càrrec a les arques públiques, d’elevades quantitats de diners a les mateixes societats o associacions en les quals treballaven els mateixos responsables municipals concedents, i que per assegurar la transferència de fons ho fan mitjançant la figura de l’adjudicació directa”.

La conclusió és molt clara: “Aparentment, a través de DESC es podria arribar a haver conformat un conglomerat d’entitats d’una afinitat ideològica i partidista similar els representants i els membres directius de la qual van passar a formar part de l’Ajuntament de Barcelona, i les mateixes persones que estaven al capdavant de l’associació van adquirir responsabilitats públiques i de govern. Aquestes conclusions i observacions poden ser aplicables a altres subvenciones i convenis signats amb les entitats amigues o afins ideològicament a Ada Colau i al govern municipal de Barcelona en Comú”. Per aquest motiu es qualifica d’opaca l’actuació municipal, i hi pot haver un evident perjudici per a les arques públiques, sota la figura de possibles delictes de prevaricació, malversació de cabals públics, frau en la contractació i tràfic d’influències.

*Podeu llegir el reportatge sencer a l’edició d’EL TRIANGLE que és als quioscs

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides