La col•laboració público-privada

Al  costat de la pobresa iniqua, la societat europea està saturada de consumibles, amb repartiment injust i desigual. El seu destí són els abocadors d’escombraries o l’economia circular. L’increment de béns materials i serveis superflus es fa insostenible. Dóna pocs beneficis.

La reposició es pot obtenir amb el que es fabrica en altres països. A baix preu. Amb treballadors sense drets, ni llibertats i amb salaris de misèria. Els pocs productes que es produeixin aquí, seran competitius si es fan en aquestes condicions.

La seguretat en l’ocupació, la sindicació i la negociació col·lectiva entorpeixen la producció basada en la submissió del treballador espantat. S’esfumen els centres de treball indefinit, la responsabilitat empresarial s’evapora i la vàlua professional se substitueix pel valor del lloc de treball.

La classe obrera, com a consciència i com a subjecte revolucionari, es dilueix entre les classes mitjanes integrades al sistema. Ara, per seguir augmentant les seves fortunes, redirigeixen la seva atenció cap a l’obra pública, els serveis públics, l’activitat immobiliària i l’especulació financera permanent sobre els béns existents i sobre els futuribles, de tal manera que, obtingut el benefici, pot ser fins i tot contraproduent produir la mercaderia.

Només el 2% dels contractes de futurs, sobre productes bàsics, culminen amb el lliurament d’un bé físic. Les pèrdues les cobreix l’Estat liberal, o els no iniciats que juguen a la borsa i arrisquen els seus diners.

Els gerents variaran el preu de les seves accions, venent o comprant, segons els convingui. Com amb la vacuna de Pfizer. Fins amb l’ecologia fan negoci. Venen i compren permisos d’emissió de gasos d’efecte hivernacle i drets de pesca.

Es lucren amb els productes energètics, l’electricitat i el petroli, el preu del qual augmenta fins i tot amb la venda de barrils ficticis. Es dificulta la generació autònoma d’energies renovables per a consum propi.

Els gurus de les finances es lucren també amb els interessos que genera el deute públic que endossen a l’Estat. Augmenta cada any sense solució de continuïtat. Impossible de tornar. El dèficit puja sense parar. Els serveis públics necessiten finançament privat, en no recaptar prou tributs. També guanyen amb el deute privat que fomenten i que, com per art d’encanteri, es transforma en públic, quan resulta impagable.

L’acció depredadora es dirigeix cap a la sanitat, l’ensenyament, les atencions socials, els sistemes de previsió social, la jubilació, els transports. Tot s’ha de transformar en objecte de negoci. Aquesta és l’especial col·laboració privada.

El que ara són drets ciutadans passen a ser mercaderies, objecte de compravenda per a clients que gaudeixin d’aquests servei en funció de les seves possibilitats econòmiques. La beneficència s’encarregarà dels pobres, que rebran esplèndides donacions caritatives.

S’enriqueixen més amb les tecnologies de la informació i de la comunicació. La connexió permanent al mòbil fa que semblem iguals en l’accés a la notícia i al coneixement. Falsa il·lusió. Subministrem les dades amb la nostra activitat a la xarxa i amb els mitjans electrònics de pagament. Els que utilitzen els programes i la maquinària necessària per a emmagatzemar-los i tractar-los, els que disposen dels instruments adequats per valorar-los i usar-los de manera òptima, són els que ho saben tot de nosaltres.

Els algoritmes marquen i ressalten les peculiaritats, augmenten les diferències i redirigeixen els desitjos, per a benefici dels que controlen el sistema, segons la conveniència de qui els paga. Més que mai, la informació és poder.

Com que la desocupació es cronifica, animen les persones a fer-se autònoms. Emprenedors. El ritme el marcarà l’entitat per a la qual treballen, que imposarà preu, qualitat i termini, amb contracte mercantil. I aconseguiran que es culpabilitzin del fracàs.

Pocs trobaran una feina permanent i molts no la tindran mai.Cal disminuir la jornada laboral, acabar amb el repartiment desigual de costos i beneficis i organitzar el treball considerant el treballador en funció de la utilitat social del producte i no només del benefici privat.

(Visited 227 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari