El somni delirant de Villa Bugatti ha portat Xavier Vendrell a la ruïna

Ni permisos ni llicència ni res. Les activitats que es duien a terme a Villa Bugatti, l’ostentosa finca que explotava Xavier Vendrell a Cabrera de Mar, eren un cúmul de despropòsits. Allà s’hi va arribar a ajuntar en un sopar mig Govern de la Generalitat amb el més granat de l’empresariat català, però la veritat és que tot era il·legal. Ja el 2011, els tècnics municipals havien aixecat acta per fer reparacions de vehicles i abocaments a la riera annexa a la finca “sense disposar de cap llicència municipal”.

I el 2012, quan els seus propietaris van demanar permís per celebrar una festa de Cap d’Any, el secretari de l’Ajuntament els va contestar que “no es pot atorgar l’autorització per a activitats recreatives de caràcter extraordinari per celebrar la festa de Cap d’Any a Villa Bugatti. Consultat l’expedient 11/91, resulta que en data 14 de gener del 2002 es va notificar a la societat de l’expedient el requeriment de legalització dels canvis substancials detectats en la visita de comprovació amb data de 8 de maig del 2001 sense que, a dia d’avui, consti aportada per la titular de la llicència cap documentació sobre aquest tema”.

Li recordava també el càrrec municipal que en la llicència concedida el 1993 l’ocupació d’aquesta finca preveia un màxim de 350 persones. “Augmentar l’aforament a 2.000 persones constitueix un canvi substancial que no es pot autoritzar sense la tramitació de l’oportuna llicència”, s’assenyalava. El propietari, Patricio Chadwick, va iniciar un conat de legalització el 2018 però no es va completar cap tràmit. És més: el 2020 la seva companyia, Ceuta SA, va arrendar per 30 anys la finca a Maresme Futur, una societat pilotada per Xavier Vendrell i en la qual participava ell mateix, a més d’Eduard Voltas (exsecretari de Cultura), Ignasi Sayol, Miquel Antonio Domènech i Antoni Segarra. L’arrendament costaria 5.000 euros mensuals.

Requalificació urbanística

Després de l’entrada i el registre de les instal·lacions el 28 d’octubre del 2020, al començament del que es coneix com a Operació Volhov, els agents de la Guàrdia Civil van trobar proves de “l’activitat que s’ha anat desenvolupant a Villa Bugatti, sobrepassant l’aforament màxim i havent realitzat esdeveniments culturals sense disposar de la preceptiva llicència d’activitats, tot això amb la connivència i el tracte de favor del que era regidor d’Urbanisme, Enric Mir Nuet”. Així, quan els agents van irrompre a Villa Bugatti, en comptes d’una casa en estat ruïnós, que era el que oficialment hi havia a la parcel·la, es van trobar amb “quatre habitatges vinculats a l’activitat, a més d’una sèrie de coberts i edificacions auxiliars disseminades”.

També es recalca que “durant la investigació, s’ha posat de manifest que Xavier Vendrell ha influït en alguns funcionaris i càrrecs públics de l’Ajuntament de Cabrera de Mar i de la Generalitat per aconseguir la requalificació urbanística del sector Villa Bugatti”. És més, en una conversa intervinguda a Vendrell amb el regidor d’Urbanisme, Enric Mir, l’exdirigent d’ERC reconeix que “Villa Bugatti ha funcionat piratillament durant molts anys”.

Gràcies a aquesta influència, segons sembla, l’Ajuntament de Cabrera va promoure la modificació del POUM per “possibilitar la construcció d’un centre d’educació primària i secundària dirigit a nens amb necessitats singulars relacionades amb la dislèxia i els trastorns d’atenció”. Aquest centre estava promogut per la Fundació El Brot, el president de la qual és, precisament, Xavier Vendrell. I amb aquesta justificació, els amics de l’Ajuntament no van posar cap objecció a considerar el projecte d’“interès públic”. Al costat de l’escola, a més, es crearia una “escola de cuina i una escola de noves oportunitats amb aules de mecànica i informàtica”.

Més sostre edificable

En aquesta maniobra, es canvien les normes de manera que, automàticament, queden regularitzades “les edificacions existents” i que fins aleshores eren il·legals. I s’especifica que el sostre edificable màxim per a ús residencial i hoteler seria, al principi, de 3.000 metres quadrats. Sorprenentment, poc després es van modificar els termes i aquest sostre va passar a ser de 6.000 metres quadrats, “quan en la modificació puntual del maig del 2019 era de 3.000 metres quadrats, sense que aquest increment es trobi justificat més enllà de l’adquisició per Maresme Futur de la finca de Can Borràs, d’uns 15.000 metres quadrats”. Can Borràs era una finca annexa a Villa Bugatti. En el nou pla hi estava prevista la construcció de sis edificis.

Així, els equipaments que podrien construir-se en el terreny eren l’escola d’El Brot, la de cuina, un hotel residència d’estudiants, un espai gastronòmic que ja podria celebrar banquets multitudinaris i habitatges vinculats a les activitats. A més, segons les converses interceptades per la Guàrdia Civil, el mateix Xavier Vendrell estaria interessat a traslladar el seu domicili a aquest complex. El 25 de febrer del 2020, el ple de l’Ajuntament va aprovar la requalificació dels terrenys.

La visita de Quim Torra

Que allò era un desastre i que res estava legalitzat era un secret que sabia tothom. El mateix regidor d’Urbanisme reconeixia en una trucada el maig del 2020 que “a Villa Bugatti no està legalitzat tot el tema d’activitats… Està així, com en fals […]. Hi ha un expedient de regularització d’activitats i de llicència i el tenen paralitzat per no crear problemes”. I el mateix Vendrell, davant dels dubtes i els recels que suscitava el tema, deia a l’arquitecte que “s’ho havien de muntar com fos per demanar-l’hi a Torra. I dir-li que aquí vindrà Torra a inaugurar. Que no tingui por que aquí vingui ningú a actuar si hi havia Torra, que no vindran de la Generalitat a demanar-te explicacions”. En aquesta conversa, Vendrell reconeixia que s’estaven fent obres sense permís.

A les agendes de l’alcalde de Cabrera, Jordi Mir, i del regidor d’Urbanisme, Enric Mir, es van trobar anotacions sobre el tema de Villa Bugatti. Aquest últim va detallar ja l’abril del 2019 com s’havia de fer la modificació del POUM per legalitzar el complex. I al maig anotava que havien de definir-se els usos del terreny, que serien dos àmbits i que “ho hem d’impulsar nosaltres”.

Pressions a Educació

En tota aquesta operació, Vendrell es reservava un paper estel·lar. Una anotació manuscrita seva citava textualment: “S’estableix que la direcció del projecte serà responsabilitat de Xavier Vendrell, mentre mantingui les plenes facultats amb plens poders, amb excepció de les inversions que hauran de ser aprovades per la junta d’accionistes”.

A més, Vendrell no amagava les seves relacions. El 27 de novembre del 2019, en una conversa telefònica, va presumir que havia tingut “una reunió per a la tramitació urbanística i es van comprometre a donar-li una agilitat superior de la que marca la norma”. Uns mesos més tard, quan li plantegen dubtes sobre l’alentiment del projecte a causa de la pandèmia, afirma que “ha parlat amb el secretari general de Territori, Ferran Falcó, que estan fent teletreball i no s’han de dilatar els terminis”. Respecte a això, va presumir d’haver parlat amb Marta Rovira, fugida a Suïssa, perquè pressionés els alts càrrecs de la Generalitat perquè li solucionessin tots els assumptes que tenia pendents.

Per posar en marxa el projecte educatiu, Vendrell va comentar també que havia parlat amb el conseller d’Educació, Josep Bargalló. I dies després, amb la seva secretària per queixar-se que Maite Aymerich, alt càrrec del departament, hi posava pegues. El republicà li va dir a la secretària del conseller que Bargalló “li digui a aquesta noia…, que li doni l’ordre que això ha de tirar endavant”. A Educació, Vendrell comptava amb la complicitat de dos directors generals, Josep González i Pilar Contreras, per controlar Aymerich i perquè li concedissin més aules i més nens per aula de les que marcava la norma.

El projecte comptava amb el finançament de La Caixa, que pensava destinar-hi “entre un i dos milions d’euros a fons perdut, i que aniria pagant a mesura que la Fundació El Brot anés presentant certificacions d’obra”. En realitat, La Caixa aportava aquests diners “en concepte de mecenatge (en forma de donacions o aportacions) o en convenis de col·laboració empresarial”. Així, es van arribar a realitzar pagaments per un total de 232.000 euros entre el 2017 i el 2019 a diverses empreses per diferents treballs. Aquests diners van ser reemborsats per La Caixa via conveni de la Generalitat, però l’informe destaca que “un total de 149.718,79 euros podrien haver-se destinat a finalitats diferents d’aquelles per a les quals havien estat adjudicats”.

Malgrat totes les irregularitats, Villa Bugatti va seguir funcionant durant la pandèmia i els seus esdeveniments “van sobrepassar els horaris i els aforaments establerts”. Vendrell treia pit i li deia a Eduard Voltas que, amb el suport del regidor Enric Mir, el seu festival d’estiu (que no disposava de permís) “posaria Cabrera al mapa musical de Catalunya, i el xaval [es referia al regidor de Cultura, Sergi Teodoro] s’ha sumat a la festa”. I remata l’informe afirmant que “l’important era salvar l’assalt que poguessin fer-li, que ja quedava clar que allò tirava endavant. Que ja tenien el permís implícit…, que ja no hi havia possibilitat de parar-ho”. Desgraciadament, la justícia es va creuar en el seu camí…

*Podeu llegir el reportatge íntegre en l’edició del setmanari EL TRIANGLE