Aquest 14 d’abril passat va fer 90 anys de la proclamació de la Segona República. Aprofitant l’efemèride s’ha fet molt èmfasi en la pervivència o no dels valors republicans i, sobretot, en si la monarquia espanyola està afrontant la seva decadència final. Certament, la República va suposar per a Espanya un moment de transformació social i política sense precedents, després de tots els encotillaments del Turno pacífico, la dictadura de Primo de Rivera i la Dictablanda. Però els líders de la República ja van demostrar que dins d’Espanya hi havia també diverses maneres d’entendre la realitat del país i no es va escapar d’haver d’afrontar els propis desacords interns. No obstant això, el que sí que cal reivindicar ara que fa 90 anys de la seva proclamació, és que la República va arribar per la força de les urnes, mentre que el seu final va ser fruit d’un cop d’Estat.
Laura Borràs ha volgut lligar l’actual vida democràtica del Parlament amb la legislatura republicana del 1932. Decisió encertada, sobretot, des del punt de vista de traçar línies de continuïtat entre les institucions legítimament i democràticament establertes. Certament, talment com la Generalitat de Catalunya beu dels seus orígens apel·lant al seu primer president, Berenguer de Cruïlles.
És clar, però, que també avui en dia els valors republicans que nosaltres entenem són diferents, segurament, dels que tenen alguns compatriotes espanyols. I ho són perquè, malgrat els ideals d’igualtat, llibertat i fraternitat que va imposar la Revolució Francesa, els valors de la República també van molt lligats amb les cosmovisions particulars. Al final, els valors republicans podrien variar, a Espanya, en funció d’algunes preguntes transcendentals en el marc de la ciència política i la història: què és Espanya? Una nació, una nació de nacions, una monarquia complexa? Segur que per plasmar la idea d’Espanya trobaríem diverses definicions, totes elles plantejades des d’un posicionament diferent. I d’aquí també es desprenen uns determinats valors associables a una futura república.
O és que la república que plantegen els independentistes a Catalunya seria igual que la que podrien estructurar les actuals forces monàrquiques, si mai Felip VI decideix abdicar per la pressió popular? Però, voleu dir que la suposada Catalunya republicana, si mai s’arriba a l’ideal de la independència, tindria un quòrum generalitzat per estructurar-se de la mateixa manera? No ho crec, perquè els valors republicans també s’imbriquen en la manera com cada partit i cada ciutadà configura la seva ideologia i, per tant, aquests valors tenen molt a veure amb les fractures socials que acaben determinant “com votem i per què”, recuperant el títol d’un magnífic manual publicat pel professor Agustí Bosch.
Més que teoritzar sobre els valors republicans, avui en dia un tema central quan es radiografia la salut de l’Estat és la legitimació de la monarquia dels Borbons. Dels poc més de 24 milions de vots emesos en les darreres eleccions a les Corts, gairebé 17 milions van anar a parar a forces monàrquiques –o en tot cas, que no es qüestionen el paper del Rei–. Què passaria en un suposat referèndum sobre la monarquia, no ho sabem. Però, de moment, tenim un bloc monàrquic consolidat al Congrés que sempre farà de parallamps. Ara bé, talment com amb la mort del duc d’Edimburg, que va fer que la BBC rebés més de 100.000 queixes per la cobertura desmesurada que es va fer de la seva defunció –reportava la crònica de Ràdio Amèrica Barcelona (RAB)–, també a Espanya es pot percebre un creixent desencís respecte a la monarquia i el que representa. I de ben segur que si mirem la fortalesa de les dues institucions monàrquiques, l’espanyola està molt menys legitimada que la britànica, malgrat les crítiques dels espectadors de la televisió pública.
L’emèrit ha estat un llast els darrers anys, les filtracions l’han posat a l’ull de l’huracà com a còmplice de règims totalitaris i comissionista i, poc després, el seu hereu va pensar-se que l’embat independentista català podria esdevenir el seu 23-F particular.
Als resultats de les enquestes del Centre d’Estudis d’Opinió ens podem remetre. La monarquia ja ha perdut Catalunya, possiblement també Euskadi. I, a la resta d’Espanya es legitima gràcies a l’armadura que li han construït les forces polítiques que han dominat el règim des de la transició. Fins quan?
