“Independencia” i “Consumits pel foc”

Diu Javier Cercas que “quan converteixes un problema en un sentiment, el tornes irresoluble, com amb el procés”. I d’això sembla que va “Independencia”, l’última novel·la de l’escriptor “extremeny catalanitzat o català que no encerta a deixar de ser extremeny (o a l’inrevés)”, com acostuma a definir-se ell mateix. Ha estat un dels meus llibres escollits en el Sant Jordi d’aquest any. No es tracta d’una tria política. A Cercas li compro part del seu discurs, però no tot. La tria és literària, només. Cercas escriu com els àngels, si és que els àngels escriuen molt bé. En la meva modesta opinió, és dels millors, i, des de “Soldados de Salamina” que em té atrapat.

A part, m’agrada la gent que, comparteixi o no el seu discurs, va de cara i expressa sense embuts el que pensa. I Cercas ho fa, sense importar-li massa o gens les conseqüències de la sinceritat. No cal dir que lamento i condemno els linxaments que una minoria de la bancada independentista li dispensa tot sovint. L’article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans diu: “Tot individu té dret a la llibertat d’opinió i d’expressió; aquest dret inclou el de no ser molestat a causa de les seves opinions, el d’investigar i rebre informacions i opinions, i el de difondre-les, sense limitació de fronteres, per qualsevol mitjà d’expressió”.

L’altra elecció ha estat “Consumits pel foc”, de Jaume Cabré. El de “Les veus del Panamo” i “Jo confesso” és un altre dels grans i, si presenta novetats, compra obligada de Sant Jordi. Cabré, com Cercas, acostuma a dir el que pensa, sigui això incòmode o no per la humanitat que pensa diferent. També li compro part del seus discurs, però no tot. Però tampoc he comprat la seva darrera novel·la pel seu igualment legítim pensament, ho he fet perquè, com Cercas, escriu com els àngels, si és que els àngels escriuen molt bé.

M’agrada Sant Jordi perquè situa en un mateix taulell Cercas i Cabré, amb igualtat de condicions, sense importar que un no sigui independentista i l’altre sí, units només per la seva qualitat literària, l’un en castellà i l’altre en català. L’un als antípodes ideològiques de l’altre, probablement, però units ambdós per l’excel·lència creativa i la virtuositat escriptora. I amb ells, en el taulell de Sant Jordi, també una legió quasi interminable d’escriptors, alguns millor que altres, però tots en el mateix i democràtic taulell. Tu tries si compres Cercas o Cabré, o, en el meu cas, Cercas i Cabré. Ahir va ser Sant Jordi i vam poder visitar, aquest any sí, el taulell dels llibres que duu la senyera com a falda, amb mascaretes, distàncies de seguretat i tota la mandanga de la nova realitat, però ho vam poder fer gràcies a Sant Jordi.

(Visited 336 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari