Joan Laporta arrossega el Barça a fer un ridícul mundial

El president Joan Laporta ha portat el FC Barcelona al pitjor dels desenllaços del que finalment ha estat un sainet i una burla protagonitzada pels dotze clubs més poderosos i importants d’Europa i del món, almenys fins diumenge passat.

Davant la vergonya d’intentar falsejar la competició i exercir un supremacisme inadmissible, excloent i contra la mateixa naturalesa i essència de l’esport, el motí dels clubs milionaris ha acabat en una pantomima, sufocat per la reacció del veritable lobby del futbol, UEFA i FIFA, i per la reacció de repulsa i indignació de les classes mitjanes i baixes del futbol, de la immensa majoria dels clubs i dels aficionats. Un filó aprofitat pel populisme de la política, que no ha dubtat a recollir algun rèdit de pas.

Per al FC Barcelona, la taca de la Superlliga serà indeleble i amargament recordada pel seu rol mediocre com a gregari de l’aventura de Florentino Pérez.

Laporta no va escoltar, o no va voler atendre, a temps de rectificar les primeres veus que li recordaven la singularitat del Barça com l’únic dels dotze clubs rebels sense propietari, ja que en el Real Madrid el seu president ho és amb caràcter total.

Joan Laporta ho tenia molt fàcil, només havia de trencar i rebutjar un projecte validat en el seu moment per Josep Maria Bartomeu i, de pas, enfrontar-se al Real Madrid pel lideratge, la credibilitat i el prestigi en l’elit del futbol europeu. Per contra, el dissabte passat, abans de la celebració de la Copa del Rei, el president del Barça Joan Laporta va signar l’adhesió al projecte de la Superliga sent la seva directiva plenament conscient del desafiament que suposava, del risc al qual s’exposava i de la magnitud de l’aventura a la qual es veia arrossegat de la mà del president del Real Madrid, Florentino Pérez.

No va haver-hi matisos ni explicacions. El FC Barcelona va aparèixer com un més dels 12 clubs insurrectes en un pols a la UEFA i la FIFA mai abans plantejat al marge del marc associatiu i jurídic dels organismes internacionals que regulen el futbol.

Tot suggereix que Joan Laporta li deu favors a Florentino Pérez, com ara que li deixés penjar la pancarta de l’èxit electoral al costat del Bernabéu, i que en el fons es va empassar sencer el conte del president del Real Madrid, prometent-li una pluja de milions i assegurant-li que en aquesta revolució ho tenia tot lligat i ben lligat.

Al final, els tres clubs que han sortit pitjor parats, tossudament obstinats a nedar a contracorrent, Madrid, Juventus i Barça, han quedat retratats per inconscients i insensibles. El FC Barcelona, a més, com a mer comparsa d’un joc en el qual només manaven Madrid i Juventus, Florentino Pérez i Andrea Agnelli.

És inimaginable pensar fins a quin punt està lligat Laporta a Florentino per a arribar fins al final d’aquesta bogeria i actuar contra els interessos del seu amic Javier Tebas, que li va validar l’aval de l’últim segon sense ni tan sols mirar-lo, i contra de l’un dels seus avaladors indirectes, el tentacular i poderós Jaume Roures, al qual li hagués caigut l’invent de Mediapro  si la Superlliga hagués tirat endavant.

La seva premsa més fidel i adherida no sap quines excuses donar ni què dir sobre aquest pas en fals històric, reflex de la poca personalitat d’un president del Barça pusil·lànime i convertit en un peó de la guerra de Florentino Pérez i en un oportunista, desesperat i cínic fan de l’equip que li va deixar Josep Maria Bartomeu, amb Ronald Koeman al capdavant, que acaba de proclamar-se campió de Copa i va per la Lliga.