Feminismes negres

Avui en dia, el moviment feminista ha assumit que la desigualtat entre homes i dones està determinada no només pel gènere, sinó també per altres factors, com la classe o l’origen ètnic. La discriminació és diferent si ets una dona blanca de classe alta o una dona negra, indígena o pobra. No fa gaire, aquest punt de vista no era el predominant. El feminisme estava dominat per pensadores blanques, provinents de les classes més privilegiades, que no només no acceptaven aquesta perspectiva –la de la interseccionalitat–, sinó que acusaven les dones que la defensaven de voler desplaçar el focus de la lluita de gènere.

És el punt de partida de les reflexions de l’escriptora i activista afroamericana bell hooks (escrit així, en minúscules) en dues obres traduïdes recentment al castellà que indaguen en els principals plantejaments dels anomenats feminismes negres. A ¿Acaso no soy yo una mujer? (Consonni) i Teoría feminista: de los márgenes al centro (Traficantes de Sueños), bell hooks planteja que no totes les dones pateixen la mateixa opressió. El gènere, la classe, la raça i la sexualitat són eixos d’opressió articulats, i l’opressió entre dones existeix, diu.

Aquesta idea és el fil conductor de l’obra ¿Acaso no soy yo una mujer?, un assaig clàssic del feminisme escrit el 1981 però que no havia estat traduït fins ara i que s’endinsa en les diferents formes d’opressió de les dones afroamericanes i com la col·lisió entre el moviment pels drets civils, dominat per homes negres, i el de les sufragistes, dominat per dones blanques, va deixar totalment al marge les dones negres.

En aquest llibre, considerat un dels més influents escrits per dones en els últims vint anys, hooks fa un repàs dels rols de gènere a partir de l’època de l’esclavitud, i analitza com la lluita per l’emancipació dels negres als EUA va perjudicar encara més la situació de les dones afroamericanes, que van quedar totalment relegades. S’endinsa, a més, en altres aspectes, com el paper dels mitjans de comunicació i el sistema educatiu en la creació d’un model estereotipat de la dona negra que ha aprofundit encara més en la discriminació, una qüestió sobre la qual torna a Teoría feminista: de los márgenes al centro.

En aquest assaig, bell hooks va més enllà i planteja que a la teoria feminista li manca totalitat perquè el moviment feminista està afectat en ell mateix per un fort biaix de classe i de raça. I fa una proposta encaminada a convertir el feminisme en un veritable moviment polític de masses que interpel·li no només les dones, sinó també la majoria dels homes.

“Per construir un moviment feminista de masses, necessitem tenir una ideologia alliberadora que pugui ser compartida per tothom. Aquesta ideologia revolucionària només pot crear-se si s’entenen, aborden i incorporen les experiències de les persones que estan en els marges”, planteja, i proposa posar al centre qüestions com la pobresa, el racisme o l’explotació laboral.

En una línia semblant es desenvolupa El blues de la invisibilidad (Katakrak), un assaig del 1990 de Michele Wallace que va marcar un abans i un després en la història del feminisme negre i la crítica cultural, i que ara veu la llum en castellà. En 352 pàgines, Wallace desgrana, a partir de la seva pròpia experiència dins el moviment feminista però també dins de la lluita antiracista, les tensions provocades per les discriminacions de diferents tipus que afecten les dones negres.

Susana Alonso

El llibre és un recull d’assajos autobiogràfics en què Wallace aborda temàtiques diferents al voltant d’aquestes qüestions, fa un retrat profund de la vida al barri novaiorquès de Harlem i les experiències viscudes amb la seva mare, l’artista i activista Faith Ringgold. De la seva mà s’endinsa en una presó de dones i analitza aspectes culturals com les veus negres silenciades en la política, i la influència de Michael Jackson o la pel·lícula El color púrpura en la percepció social que es té de la comunitat afroamericana.

Aquests tres llibres estan marcats per l’aspiració de les seves autores de cercar una visió alternativa del món, que veuen com una qüestió intrínsecament vinculada a la lluita feminista i antiracista.

Els impulsos revolucionaris han d’envair, ens diuen els feminismes negres, la teoria i la pràctica si el feminisme vol transformar de manera radical la realitat present.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides