Sant Jordi. Temps per recomanar llibres. Ho faig. Recomano dedicar més temps a llegir llibres i menys a llegir i escriure tuits. S’aprèn molt més llegint llibres i t’estalvies espantar-te davant les terribles faltes d’ortografia que circulen per la xarxa de Patrick Dorsey. Abans de passar al llistat de suggeriments, una reflexió: una cosa és la literatura i una altra, la solidaritat o la coincidència ideològica. Aquest sant Jordi hi haurà llibres que es vendran molt però no perquè estiguin ben escrits o perquè facin aportacions interessants al debat ideològic o polític sinó perquè els signa un personatge a qui volem mostra la nostra simpatia i solidaritat. No posaré exemples per no molestar ningú però costa poc d’identificar quins llibres són interessants i quins pur màrqueting polític o comercial.
“Cambalache. Un abogado en la España de Pujol”, de Xavier Melero (Ariel) i “El camarot del capità. El mirador privilegiat d’un director de diari en temps convulsos (2013-2020)” (Destino), de Màrius Carol, són les dues recomanacions amb què encapçalo la meva llista. Expliquen detalls de la nostra història recent que no es coneixien i que ens permeten entendre-la millor, ben al contrari d’aquelles biografies o autobiografies en què els protagonistes queden molt bé però no ens expliquen res que no sabem. Com uns documentals de Mediapro sobre el judici de l’1 d’octubre de 2017, vaja!
Ja us vaig parlar de “Cuando todo se derrumba” (Libros del K.0.), on el text d’Agus Morales i les fotos d’Anna Surinyach ens apropen com es van viure als hospitals i centres sociosanitaris els primers mesos de la pandèmia. Us en vaig parlar bé i ho continuo fent. Catalunya Plural va dedicar una revista de 160 pàgines a “La gran lluita. Com la comunitat sanitària planta cara a la pandèmia”. Moltes veus per reconstruir i explicar aquests mesos que hem viscut i patit i que reclamen una segona revista que faci el seguiment de l’evolució de la pandèmia.
El debat polític sobre les relacions entre Catalunya i Espanya ha donat lloc a molts llibres innecessaris. Els dels ex-presidents Quim Torra i Carles Puigdemont són de lectura obligada i, a més, permeten entendre una mica millor alguns perquès del que ha passat aquests darrers mesos i anys. A l’altra bàndol hi trobareu “Barretinas y estrellas. Un paseo por el esperpéntico circo del independentismo” (Península), d’Albert Soler. I a mig camí –potser més a prop de Soler que de Puigdemont- trobem “Combate por la concordia. Cataluña en España, un futuro común” (Espasa), de Roberto Fernández.
Parlant de biografies, Ousman Umar ha reconstruït la seva arribada a Barcelona després de la llarga travessia des de Ghana ara fa una bona colla d’anys. Va explicar aquesta arriscada aventura en un primer llibre que ara té continuïtat amb “Des del país dels blancs” (Rosa dels Vents).
Pel que fa assajos, us proposo “La internacional del odio. ¿Como se construye? ¿Como de deconstruye? (Icaria), de Juan José Tamayo, i “La manada digital. Feudalismo hipertecnológico en una democracia ciudadana” (El Viejo Topo), de Josep Burgaya.
“El pla Necker. Una via d’urgència per fer l’Espanya federal” (Comanegra) és un exercici literari, entre ficció i anàlisi, de Jordi Mercader. Llegiu “Independencia” (Tusquets editores), de Javier Cercas, però fent abstracció de la polèmica que ha envoltat l’autor aquests dies. Allò que deia de Twitter! I acabo aquí una llista que queda excessivament curta, amb una perla: “Un lugar en el mundo” (Booket), de Katherine Marsh, una lliçó d’humanitat amb el teló de fons de la gent que busca refugi en un món on la fraternitat escasseja.
Contraposar llibres i Twitter no vol dir renunciar a informar-se a través de les xarxes. Cal trobar temps per empassar-se aquesta literatura que us he proposat sense deixar de llegir els informes sobre emergència climàtica que circulen per Internet o les múltiples causes justes a les quals cal dedicar temps i esforços.
Massa causes i poc temps, ho sé. “És ho que hi ha”, que diu una amiga meva en argot tuitaire.
