Per al Barça, el desafiament de la Superlliga no és igual que per a la resta. El motí dels clubs més poderosos del món, dotze de moment, passa per la capacitat de decisió dels seus propietaris, bàsicament financers i milionaris que directament o mitjançant administradors només necessiten oferir als seus accionistes dividends i una bona gestió econòmica. No han de retre, com en el cas de el club blaugrana, comptes a ningú que no sigui la seva pròpia butxaca o el seu consell d’administració.
Tot i que el Real Madrid apareix amb una estructura social idèntica a la del FC Barcelona, a la pràctica el seu president actua com a propietari a tots els efectes. La prova és que acaba de revalidar el seu enèsim mandat sense oposició ni candidatura rival que s’hagi atrevit a enfrontar-se al poder de Florentino Pérez. Però, sobretot sense contestació interna, sense vida social pràcticament.
Per això Florentino Pérez ha anat molt més enllà de donar suport a la iniciativa, l’ha liderat juntament amb l’exrepresentant de la Juventus a l’ECA, organisme que també ha deixat de tenir raó per seguir existint.
La guerra amb la UEFA i la FIFA portarà a aquests clubs que han trencat la baralla a una situació extrema en què el Barça es pot veure obligat a prendre decisions molt compromeses de futur. El que no està del tot clar és que la directiva de Joan Laporta pugui adoptar mesures extremes sense passar per l’assemblea o sense temps perquè aquestes puguin ser sotmeses a l’òrgan sobirà que ha de donar llum verda a la cessió de determinats actius de club.
La directiva del FC Barcelona té limitacions estatutàries molt importants, responsabilitats davant els socis i davant l’assemblea i una comissió econòmica estatutària de control.
No és un moviment ingenu de canvi de format, la Superlliga és la guerra, la revolució de posar al Barça i a la resta d’equips en un univers on per ara és incompatible Lliga espanyola i Superlliga. Els enemics que fins ara no tenia el Barça, com la Lliga de Futbol Professional de Javier Tebas o la Federació Espanyola de Luis Rubiales, ho són a partir d’ara com ho eren ja del Madrid, que igualment segueix controlant el VAR. El Barça no és igual que la resta de clubs que promouen la Superlliga. És més fràgil del que sembla.
