Factures pagades abans de la data d’emissió, diners descontrolats, expedients irregulars, falta de verificació de despeses, informes denegatoris que no es tenen en compte sobre subvencions, factures idèntiques emeses per diferents prestataris, actes sense signar, pressions polítiques… Aquest espaterrant desori no és una invenció. És el resum de la situació amb què es van trobar tant la Unitat de Delictes Econòmics i Fiscals (UDEF) de la Policia Nacional com la Guàrdia Civil en investigar les subvencions vinculades a la Fundació CATmón i a l’Associació Igman, percebudes des de la Diputació de Barcelona, quan en aquesta institució manava el convergent Salvador Esteve.
Darrere d’aquestes dues entitats s’hi troben dos polítics de renom: Víctor Terradellas, antic responsable de relacions internacionals de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), i Francesc de Dalmases, actual diputat de Junts per Catalunya (JxCat). Terradellas va ser detingut el 2018 i les proves que es van trobar en poder seu van provocar l’inici d’altres investigacions que van desembocar el mes d’octubre passat en la detenció de gairebé una vintena de persones en el marc de l’operació Volhov, dirigida pel titular del jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre.
Entre els detinguts hi havia l’antic responsable de Comunicació de CDC David Madí, mà dreta d’Artur Mas, l’antic conseller de Governació i secretari d’Organització d’ERC Xavier Vendrell, l’empresari Oriol Soler, el president de la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes, Xavier Vinyals, així com diversos empresaris i alts càrrecs de la Generalitat.
Un voluminós expedient
De Dalmases, no obstant això, s’ha mantingut en la política activa, aliè als problemes judicials que van portar el seu soci i amic, Víctor Terradellas, als calabossos. Però la seva sort pot canviar, perquè ja està ultimat un voluminós expedient que remet al TSJC les aventures de Francesc de Dalmases a la fundació CATmón i l’Associació Igman. Un cúmul d’irregularitats posen a la picota a l’actual diputat, cas del qual el jutge Aguirre s’ha de desprendre perquè, a causa de la seva condició de parlamentari, és aforat. Per aquest motiu l’assumpte anirà al TSJC perquè sigui aquest tribunal el que decideixi si demana el suplicatori al Parlament per a la seva investigació.
Els presumptes delictes dels quals pot ser acusat De Dalmases són els de malversació de cabals públics en concurs amb prevaricació administrativa i tràfic d’influències. No és una qüestió menor: la malversació està castigada amb penes de presó que van de dos a sis anys, però aquesta pena es dispara a presó de quatre a vuit anys si la quantitat apropiada excedeix els 50.000 euros.
Segons un acte judicial, Francesc Dalmases i Víctor Terradellas van ser els creadors de la fundació CATmón i de l’Associació Igman. En els comptes bancaris de CATmón, les signatures autoritzades eren De Dalmases, Judit Aixalà (càrrec de l’entitat i parella de Víctor Terradellas) i Joaquim Milla. A més, es considera acreditat que, a partir del 2012, els principals ingressos monetaris de De Dalmases provenen de CATmón, que li paga “serveis professionals”.
A Igman, De Dalmases era el president, mentre que el tresorer era Francesc Parés, i la representant davant Hisenda, Judit Aixalà. Per si això no fos prou, a l’acta fundacional d’Igman, la primera seu on se situa l’entitat és el domicili particular de Francesc de Dalmases. La vinculació de CATmón i Igman és evident, ja que a més de tenir els mateixos fundadors, comparteixen directius i seu, al carrer Fonollar de Barcelona.
Tot seria més o menys normal si no fos perquè en aquesta mateixa seu hi ha dues entitats més: una d’elles és la firma Estudilogo, nom comercial de l’empresa Discatimat, cap a la qual se’n van quantiosos fons des de les entitats sense ànim de lucre.
Nombroses irregularitats
Oficialment, darrere de Discatimat hi ha Joaquim Milla, que té firma autoritzada a CATmón. Però també en aquesta seu es troba l’oficina d’Òmnium Cultural de Ciutat Vella. Es tracta, doncs, d’un nus d’interessos politicoeconòmics de difícil concreció, però que té en Terradellas i en De Dalmases els seus principals protagonistes.
Un informe de la UDEF assenyala que la fundació CATmón va presentar com a justificació de despeses de projectes pels quals va rebre subvencions “diverses factures per al pagament dels serveis de De Dalmases per a tasques de direcció de la revista ONGC”. Aquest mateix informe, però, destaca que algunes d’aquestes factures “van ser pagades a De Dalmases amb anterioritat a la seva emissió”. Es tracta, doncs, de fets rellevants que llancen sospites que en el que passava a la seu del carrer Fonollar hi havia gat amagat.
Un informe de la Guàrdia Civil datat el 7 de novembre del 2019 destaca que el 2015 De Dalmases va girar sis factures a CATmón per 17.478 euros, que no s’haurien hagut pagar per ser incompatibles amb el seu càrrec. “Tant l’expedició de certificats acreditant no haver rebut altres subvencions per a una mateixa activitat, com les factures duplicades, com la contractació del mateix Francesc de Dalmases, íntimament lligat a CATmón, són fets que reflecteixen la intencionalitat de falsejar el compliment dels requisits per rebre subvencions i poder justificar-les”, afegeix l’informe.
L’arbitrària utilització dels fons era tan caòtica que en algun justificant de transferència “s’indiquen ‘tasques de direcció de la revista CIV, Catalan International View’, quan la subvenció anava destinada a la revista ONGC”, indica la UDEF. Així mateix, es van detectar altres irregularitats notables: “Hi ha tècnics que emeten informes negatius sobre justificació de projectes per excedir el màxim de despeses indirectes i per la vinculació amb el beneficiari, referint-se a la prohibició establerta per la Llei General de Subvencions i als pagaments a De Dalmases, encara que, al final, les factures són admeses”, detalla un acte del jutge Joaquín Aguirre.
És el que va passar, per exemple, amb una subvenció en la qual es van enterrar 52.800 euros per a una Guia digital turística d’Opstina Trnovo, projecte (participat, entre altres, per Igman i Discatimat) que diversos tècnics no van aprovar el 2015 i que es va acabar finançant el 2016.
En un altre dels expedients del 2015, el president de la Diputació, Salvador Esteve, va atorgar 28.650 euros a Igman per al projecte “Consolidar la presència dels governs locals” a la revista ONGC. I Jordi Castells, aleshores director de Relacions Internacionals de la Diputació i avui subdirector general de Cooperació Local de la Generalitat, li va concedir una altra subvenció a CATmón de 49.918 euros per a la “Difusió del món local a través de la revista Catalan International View”. En aquesta ocasió no hi va haver informes dels tècnics.
Tant la Policia Nacional com la Guàrdia Civil es van adonar que alguna cosa no quadrava en la ingent quantitat de fons públics que se n’anaven des de la Diputació cap a les entitats que administraven la curiosa parella Terradellas-De Dalmases. “Tots els expedients són irregulars, presenten un gran desordre i incoherències, i mostren deixadesa en la presentació de documentació per part dels beneficiaris”, relaten els investigadors.
A més, destaquen que “són freqüents els informes denegatoris dels tècnics, encara que finalment es tanquin els expedients amb informe justificatiu final positiu”. Les notables irregularitats es veuen també en la formulació de les propostes dels projectes que havien de ser subvencionats. La falta de motivació és tan gran que alguns d’aquests projectes van haver de ser reformulats “per la seva falta d’adequació a les bases”.
Alguns d’aquests projectes es referien a programes realitzats a Bòsnia, un país en el qual Terradellas tenia molt bons contactes polítics. No obstant això, els investigadors es van trobar que en aquests projectes “hi mancava una verificació suficient de les activitats de formació”. En altres paraules: era impossible determinar si els diners s’havien gastat en els projectes que figuraven sobre el paper.
Pressions polítiques
Els informes policials també recullen que algunes despeses es justificaven amb factures que portaven data posterior a la transferència bancària, que hi havia factures emeses per diferents persones físiques que portaven exactament els mateixos conceptes que les factures presentades per Discatimat (l’empresa que compartia seu amb CATmón i Igman) i que “algunes de les subvencions es van atorgar de manera directa, sense concurs públic, ‘atès el fet de la singularitat del projecte, que no feia viable la convocatòria pública de la subvenció’”.
Aquí apareix la figura de Jordi Castells, responsable d’Internacional de la Diputació, de qui s’apunta que podria tenir “un presumible interès a beneficiar per algun motiu personal les persones del grup CATmón-Igman”. I els investigadors no es queden aquí: destaquen que “hi ha indicis que els tècnics de la Diputació de Barcelona podrien haver estat pressionats per Castells perquè emetessin informes favorables a l’atorgament de certes subvencions, malgrat el seu dictamen inicial en contra. Així consta en un informe de l’Agència Catalana de Salut incorporat a les actuacions arran d’una denúncia sindical sobre pressions als tècnics de la Diputació de Barcelona que treballaven a l’oficina de Cooperació al Desenvolupament”.
Castells va ser fitxat més tard per la Generalitat, per la qual cosa tant la Guàrdia Civil com el jutge assenyalen en els seus escrits que “en l’actualitat resulta molt probable que segueixi tenint relacions personals i professionals amb aquestes entitats”.
De moment, la justícia va al darrere de subvencions per més de 2 milions d’euros a CATmón repartits en diversos exercicis. Aquests diners, sospiten els investigadors, “podrien haver-se destinat al pagament de despeses particulars de membres de CATmón i/o a la realització de viatges i entrevistes referents a la independència de Catalunya i, per tant, alienes a l’àmbit propi de CATmón i a la finalitat per la qual es van destinar les subvencions”.
Pel que fa a Francesc de Dalmases, l’aforament judicial del diputat de JxCat ha provocat que no hagi pogut ser investigat fins ara. Serà el TSJC qui, molt aviat, es farà càrrec de les investigacions sobre l’ús suposadament indegut de les subvencions.
*Pot llegir el contingut íntegre d’aquest reportatge en l’edició d’EL TRIANGLE d’aquesta setmana