Pujol, set anys després…

Diuen que es pot donar per afermat un negoci quan, després de set anys, el pintor repinta. Set anys és el que ha trigat TV3 a oferir un documental sobre el cas Pujol des de la seva confessió. Massa temps per no-res o ben poc. El documental “Pujol: els secrets d’Andorra” no aporta res al que ja sabíem. A més, ofereix una perspectiva blanquejadora del que va fer o va deixar de fer el president. Dona la sensació que la peça o està feta perquè no sigui dit que la televisió pública catalana silencia el cas o està feta amb por a represàlies. Diuen que no hi ha pitjor periodisme que aquell que es fa amb el fre de mà posat, i el treball de TV3 sobre Pujol el duia.

Defujo la crítica per la crítica a TV3 alimentada per Ciutadans. A la tele pública catalana, i a la ràdio, hi ha bons professionals i esplèndids productes. Tampoc em val la defensa numantina que fan els altres. A la tele pública catalana també hi ha mals professionals i productes abominables. Si bé és cert que conserva la simpatia de la majoria de catalans que mira la tele, convertint-se mes rere mes en la televisió més vista de la graella, i això algun mèrit deu tenir, no és menys cert que sovint dona l’esquena a un públic gens menyspreable. Els mitjans públics deuen, per llei, neutralitat. No val, doncs, per citar un exemple, la proporció de tres contra un que fan servir a moltes tertúlies; tres proindependència contra un que defensa les tesis contràries. Més si agafem com a esquema el conegut empat que viu i pateix la societat catalana d’un temps ençà. I això val per les tertúlies i també pels documentals, com és el cas que ens ocupa.

El cas Pujol era una oportunitat d’or per TV3 per tancar moltes boques. Només calia retallar palla, afegir veus crítiques i neutralitzar la narració. La vida periodística no et dona massa oportunitats tan clares per reivindicar-te. A aquestes alçades del partit, pocs (només molt incondicionals) compren la versió esbiaixada del relat. Quan la història s’allunyi i el quadre es vegi millor, Pujol, com TV3, tindrà el mèrit d’haver estat 23 anys líder d’audiència de la política catalana. Això ningú li traurà. Però, tot plegat no resta que la mateixa història acabi fent el que no va fer el documental de TV3, subratllar els foscos d’un personatge que, com ell mateix va vaticinar, va acabar espatllant la seva biografia.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides