El Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat preveu que trigarà vint anys a buidar els 2,7 milions de tones d’escombraries que hi ha al subsòl de l’abocador de Vacamorta, al terme municipal de Cruïlles (Girona). Aquest abocador va ser declarat il·legal el 2014 pel Tribunal Suprem després d’una insistent campanya ciutadana contra la seva construcció, donat que es va situar a uns cinc-cents metres dels habitatges de la vila. El departament que dirigeix Damià Calvet preveu traslladar les escombraries a un altre indret en un radi màxim de 80 quilòmetres i construir un nou abocador.
Aquest abocador va ser promogut per l’empresa Recuperació de Pedreres SL, de la qual Jordi Pujol Ferrusola, fill gran de l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol, n’era un dels propietaris. Al documental Pujol: secrets d’Andorra, emès diumenge al programa 30 minuts de TV3, l’escàndol de l’abocador de Vacamorta és l’únic negoci de Jordi Pujol Ferrusola del qual se’n parla, posant al descobert les empreses pantalla intermediàries que va constituir per amagar que estava darrere d’aquesta operació.
En l’aute en què el jutge José de la Mata considera que l’expresident Pujol, la seva dona, Marta Ferrusola, els seus set fills, i set persones més van constituir una organització criminal per lucrar-se il·legalment el primer exemple d’activitat irregular que cita és, precisament, la concessió de l’explotació de l’abocador de Vacamorta per part de l’últim govern presidit per Pujol. L’aute assenyala que l’abocador “va ser impulsat per Gustavo Buesa i Josep Mayola, entre 1999 i 2003, amb la participació de Jordi Pujol Ferrusola” i que “es dona la circumstància que la justícia, fins en tres ocasions, va dictar sentències per les quals s’ordenava la paralització, tancament i tornada al seu estat original dels terrenys”.
El Jutge De la Mata recorda que el 16 de juny de 1999 “ja es va produir una primera resolució judicial contra l’autorització municipal de l’ajuntament de Cruïlles en relació a l’abocador”. Malgrat això, la Generalitat va atorgar un permís provisional perquè comencés la seva explotació l’any 2000. Dos anys i mig més tard, el Departament de Medi Ambient va atorgar a l’empresa Gestió i recuperació de terrenys l’autorització ambiental per la construcció del complex de tractament de residus. Aquesta autorització va ser considerada il·legal per una sentència de desembre de 2002 que va obligar a clausurar l’abocador el febrer de 2003. El govern de la Generalitat, però, va concedir una nova autorització ambiental dos mesos després i en va permetre la reobertura.
Jordi Pujol Ferrusola va rebre compensacions econòmiques tant per l’assessorament de les empreses que promovien l’abocador com pel rendiment en la compra-venda d’accions de les que van formar el complex entramat de societats que hi havia darrera. “En cada ocasió que es paralitzava el projecte judicialment, es reproduïen les gestions per aconseguir la reobertura i s’abonaven noves factures”, es llegeix a l’aute. En les diverses operacions econòmiques en què va participar el fill gran de l’ex-president de la Generalitat va guanyar, segons el jutge, més de cinc milions d’euros.
