TV3 va emetre finalment aquest diumenge 11 d’abril un documental sobre els negocis de la família Pujol. Li ho demanava l’oposició parlamentària i l’opinió pública des de que l’ex-president de la Generalitat, Jordi Pujol, confessés, el 25 de juliol de 2014, que durant 34 anys havia tingut una fortuna amagada a l’estranger. El documental Pujol: els secrets d’Andorra, realitzat pels periodistes Genís Gormand i Xavier Bonet, s’ha emès sis anys i vuit mesos després d’aquella confessió i no aporta cap novetat a tot el que s’ha anat coneixent durant aquest temps. Vicent Sanchis, el director de TV3, justificava fins ara que no s’havia realitzat cap documental sobre aquest tema perquè l’ex-president de la Generalitat no volia donar la seva versió. Jordi Pujol no la dona a Pujol: els secrets d’Andorra. Parla, i molt, un dels seus fills, Josep, que esdevé el protagonista central d’un documental perfectament prescindible.
Ja a la presentació del reportatge, el director del 30 minuts on es va encabir, Carles Solà, va insinuar que el cas de la família Pujol, “després de treure el gra de la palla”, podria quedar en no res. Va destacar, això sí, que el documental s’endinsaria en la investigació de com va aconseguir la ‘policia patriòtica’, que Solà va suposar que tothom sap el que és, la documentació que va posar en evidència que, efectivament, els Pujol tenien una fortuna en bancs andorrans que no havien declarat a la Hisenda espanyola. Conscient que Pujol: Els secrets d’Andorra no deixa de ser un pobre resum de l’escàndol dels negocis de la família de l’ex-president, el propi Solà va anunciar que potser faran més documentals sobre aquesta qüestió.
El que es va veure ahir a TV3 té un ritme lent i es va presentar en dues parts. En la primera es fa una aproximació al procés judicial als Pujol i es destaca que el responsable de l’increment dels comptes corrents de la família a la banca andorrana és el fill gran, Jordi Pujol Ferrusola. Ell hauria multiplicat el valor dels diners de la deixa que el seu avi, Florenci Pujol, va dipositar a Suïssa en benefici del president català. El documental no aporta cap dada sobre l’existència d’aquesta deixa ni es preocupa de buscar a quin banc va anar a parar. Tampoc no investiga com va aconseguir Jordi Pujol Ferrusola que multipliqués el seu valor. Només assenyala que el sumari del jutge que investiga el cas dedica al fill gran de Jordi Pujol una gran quantitat de pàgines i inclou uns minuts sobre la seva participació als negocis vinculats a la posada en marxa dels abocadors de Tivissa i Vacamorta.
La segona part del documental –aquí ja sense contrast de parers de cap mena- va directament a demostrar que la policia patriòtica va aconseguir de forma irregular les proves que demostraven que els Pujol tenien una fortuna a la banca andorrana. El protagonista dels darrers minuts del documental és Joan Pau Miquel, ex-conseller del Banc d’Andorra, que denuncia les pressions a què el va sotmetre aquesta policia perquè entregués les proves que buscava.
L’espectador habitual de TV3 va concloure, després de veure aquest producte audiovisual, que Jordi Pujol va tenir diners a l’estranger, però que és comprensible que no els declarés perquè mai no se sabia com podria evolucionar la situació política espanyola, que el fill gran era una mica massa espavilat, però que no va fer res que no faci molta gent al camp de les finances, i que, al cap i a la fi, el van enxampar perquè Espanya i la seva policia corrupta no li va perdonar que justifiqués l’independentisme.
El fiscal José María Mena acaba la seva breu intervenció al reportatge afirmant que no entén perquè Pujol va confessar el seu delicte. A l’altre fiscal que va investigar-lo pel cas Banca Catalana, Carlos Jiménez Villarejo, el 30 minuts no li va demanar què pensava d’aquest escàndol. No entra dins els barems del que és contrastar les informacions a TV3. Jiménez Villarejo sí que intervé a la sèrie sobre els Pujol que dirigeix David Trueba i estrenarà aviat Discovery+. Es titula La Sagrada Família. Serà tota una altra història.
