Anem tots al mateix vaixell?

Ho va dir fins el Papa Francesc a la seva benedicció de final d’any: “Davant d’un desafiament que no coneix fronteres, no es poden erigir barreres. Som tots al mateix vaixell”. De debò? No sembla que molts països rics se n’hagin assabentat. Països i el que no són països. Molts governants, del territori que sigui, miren només portes endins, com si el virus es pogués aturar a la frontera del municipi, la comunitat autònoma, el país o el continent.

Les estadístiques oscil·len però a primers d’aquest mes d’abril els països que en diem del Nord estaven vacunant una persona cada deu segons mentre a la majoria dels països del Sud encara no n’havien vacunat cap. Set de cada europeus estarem vacunats l’estiu. Amb sort, als països empobrits hauran vacunat un de cada cinc dels seus ciutadans. Els països rics som el 16% de la població mundial i hem acaparat el 60% de les dosis disponibles.

La meva impressió és que continuem creient que viatgem en vaixells diferents. Que pensem que si al nostre vaixell ens vacunem tots podrem passar pàgina i tornar allà on érem fa un any i escaig. Que si hi ha d’altres vaixells plens de gent que no es pot vacunar, ens sap molt greu però que la vida és dura i que primer nosaltres i després ells.

Els experts no es cansen de dir que de res no servirà que es vacuni mig món si l’altre mig no ho fa. Que el virus continuarà circulant, mutarà i caldran noves vacunes. Potser és que ja juguem a això. Com que hem tingut vacunes en un temps considerat molt breu pels entesos confiem que si en calen de noves, ja les descobriran. I si, mentrestant, moren milions de persones lluny de casa nostra perquè no els arriben les que fem servir nosaltres, vés què hi farem!

Doncs hi farem el que hauria fet Arcadi Oliveres: insistir que cal combatre aquest sistema i aquest món egoista, on les empreses farmacèutiques es fan d’or i els governs els han de pidolar les vacunes i pagar-les sovint a preus exagerats. On aquestes empreses es neguen a cedir les patents de les vacunes que venen i que, sovint, han creat gràcies als ajuts econòmics que han rebut de les administracions públiques.

La Comissió Europea ha adoptat algunes mesures en aquesta direcció: dona suport al mecanisme COVAX, creat per fer arribar vacunes a països de renda baixa o mitjana-baixa. Ha animat els seus estats membres a enviar part del seu estoc de vacunes als que tenen més dificultat per adquirir-les. Però cal anar més enllà, exigir transparència en els contractes signats amb les farmacèutiques i suspendre les patents que posen entrebancs a que les vacunes arribin a tothom i a tot arreu.

Tots signem moltes campanyes solidàries que ens arriben per Internet. No  deixeu de fer-ho amb la que demana la suspensió de patents de les vacunes contra la Covid-19. Que es noti que ens creiem que al món pel qual naveguem no hi ha vaixells de primera i vaixells de segona!

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides