A mitges! Als que tenim entre 60 i 65 anys ens han posat la primera dosi de la vacuna contra la Covid-19 Astra Zeneca. Els misteris de la política han fet que ens vacunessin abans a nosaltres que als que tenen entre 65 i 80 anys. Informes dels uns i contrainformes dels altres han acabat provocant aquesta situació que seria còmica si no fos pel cabreig que porten els que pertanyen a la franja d’edat que s’han quedat sense rebre la primera dosi i ho desitgen.
No és la pitjor ni l’única incongruència i bestiesa que hem viscut o escoltat en relació a la vacunació. El premi a l’animalada més gran se l’enduu de moment el secretari de Salut Pública de la Generalitat, Josep Maria Argimon, que va fer unes declaracions en les quals anunciava que aquests dies es vacunaria menys perquè les infermeres necessitaven descansar una mica per Setmana Santa. Té 63 anys i suposo que l’han vacunat ja. No sé si abans o després de Setmana Santa. Encara és al càrrec.
Molts hem tingut molèsties diverses després d’entomar la primera dosi. Mal de cap, febre, dolor al braç punxat o les articulacions, cansament, ganes de vomitar… que al cap d’uns quants dies són ja història. Ens diuen que els alemanys o els holandesos no se’n fien dels efectes secundaris d’Astra Zeneca. I ara resulta que el que abans no era recomanable per majors de 65 anys sembla que ara no ho és pels menors de 60.
Que la farmacèutica mig britànica mig sueca que fabrica aquesta vacuna li hagi canviat el nom d’Astra Zeneca pel de Vaxzevria tampoc no ajuda a difondre confiança entre els que la portem dins del cos. Confiem en la ciència, ens diuen. I ho fem, però no guanyem per ensurts.
També ens diuen que aquesta vacuna no prevé del tot contra el contagi però que si es produeix els efectes de la malaltia són menys greus que en persones que no se l’han posat. Això ja ho tenim! Ens sentim una mica privilegiats però faríem bé de mirar al nostre entorn i veure que no podem ignorar una realitat on el ritme de vacunació és molt lent, tant a casa nostra com arreu, sobretot als països del Sud, i que l’onada de contagis no afluixa tot i que la població de més edat sembla cada cop més protegida.
S’agraeixen gestos com el de la Comissió Europea demanant els països que en formen part i que tenen una bona quantitat de vacunes reservades en transfereixin una part als països que en tenen menys. I queden retratats els països –perquè Àustria sempre queda malament en aquestes fotografies?- que es neguen a exercir aquesta solidaritat.
Solidaritat que no és altruista. Mentre hi hagi gent sense vacunar a qualsevol racó del món no estarem segurs. De fet, mentre no assumim que la lluita contra les pandèmies passa per la lluita contra el canvi climàtic, la desforestació, les granges animals intensives o els desequilibris brutals de riquesa entre persones i països no ho estarem mai.
La segona dosi diuen que ens la posaran d’aquí a dotze setmanes. No les podem viure creuats de braços.
