Dels Estats Units adoptem l’expressió lame duck (ànec coix), per referir-nos al polític caduc. Com els ànecs coixos, aquells que no són capaços de seguir el ritme de l’esbart i esdevenen presa fàcil de depredadors, el polític, en la seva recta final, perd legitimitat per prendre segons quines decisions. En teoria, l’expressió no hauria de servir per a aquells polítics que, com Pere Aragonès, aspiren a governar després de ‘guanyar’ les eleccions. Però Aragonès, després de dues investidures fallides -per primer cop a Catalunya-, si no coixeja, carranqueja.
Junts -el que abans era Convergència- va quedar tercer en les passades eleccions catalanes, després del PSC i ERC. De fet, ja fa dues eleccions que no guanya, les anteriors, les de 2017, les va guanyar Ciutadans i Junts va quedar en segon lloc. Les del 2015 les va guanyar, però hi va concórrer en coalició amb Esquerra -Junts pel sí-. En solitari no les guanya des de l’any 2012, abans del pas al costat d’Artur Mas. Això no obstant, Junts actua com si les hagués guanyat. Fa pensar en les eleccions de 2003, quan el socialista Pasqual Maragall va ser elegit president i l’esposa de Jordi Pujol, l’exprimera dama Marta Ferrusola, va dir això: “És com si entren a casa teva i et trobes els armaris remenats, perquè t’han robat”. Ara, després de quedar per darrere d’Esquerra, Junts recupera la vella idea del robatori.
Junts i Esquerra arrosseguen al llarg d’aquests anys massa ferides no cicatritzades i, com es demostra aquests dies, la reconciliació esdevé quimèrica. Així, amb les ànsies independentistes alentides per la realitat i les circumstàncies, l’allitament sense amor esdevé un malson. D’altra banda, el fantasma d’unes noves eleccions regira estómacs a ambdós bàndols. Saben que el preu pot ser elevat. Llavors, més tard o més d’hora -dos mesos com a màxim-, es posaran formalment d’acord. Mentrestant, Junts tortura Aragonès amb la idea d’empetitir-lo fins a convertir-lo en aquell Quim Torra vicarial, al dictat de Carles Puigdemont. Ara, segurament no hi haurà noves eleccions i Aragonès serà elegit president, però, quant durarà? Amb aquests vímets no es pot fer un bon cistell i això ens aboca a una altra legislatura agitada. L’enèsima. I, probablement, interrompuda. Veurem. Tot plegat enmig d’una pandèmia mortífera, amb conseqüències econòmiques devastadores, i amb polítics d’ambdós partits empresonats i expatriats. Això no obstant, res sembla suficient per mirar de fer les coses millor.
