La confiscació, el 10 de març del 2015, de la Banca Privada d’Andorra (BPA) va provocar un terratrèmol al país dels Pirineus. Sis anys després els efectes d’aquell sisme financer encara es continuen fent sentir, ara potenciats pel dramàtic impacte que té la pandèmia de la covid-19 a les valls de la Valira, on el turisme ha desaparegut.
Com s’ha anat demostrant, l’operació contra la BPA va ser impulsada per les “clavegueres” de l’Estat espanyol, en complicitat amb el Govern d’Andorra, i tenia per objectiu localitzar els comptes que hi tenien els membres de la família Pujol i, presumiblement, altres dirigents del procés independentista, com Artur Mas o Oriol Junqueras. L’aleshores president Mariano Rajoy i el seu ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, creien que si es demostrava l’existència d’aquests comptes, el moviment independentista català quedaria escapçat i desprestigiat.
L’anomenada “guerra dels comissaris” ha posat al descobert l’existència de les “clavegueres” del ministeri de l’Interior i la seva participació directa en l’operació per rebentar la BPA i aconseguir, d’aquesta manera, els comptes de tots els seus clients. El comissari José Manuel Villarejo ha confirmat les denúncies fetes pels exaccionistes majoritaris de la BPA i n’ha deixat constància a les seves “notes informatives” (NI).
“Cacera de bruixes”
Per justificar la confiscació de la BPA va ser imprescindible comptar també amb la plena participació del fiscal general d’Andorra, Alfons Alberca, que tot seguit va iniciar una macrocausa judicial contra els directius i alguns empleats de la BPA. Tot i que, sis anys enrere, el secret bancari i l’evasió fiscal no eren delictes a Andorra, Alfons Alberca va emprendre una verdadera cacera de bruixes contra els gestors d’aquest banc per encobrir el veritable objectiu polític d’aquesta operació.
Ara, un grup de 15 exdirectius i extreballadors de la BPA han subscrit un detallat “memorial de greuges” on es detallen amb precisió les nombroses incongruències i les greus irregularitats que ha comès el fiscal general, Alfons Alberca.
Aquest escrit, que ocupa 24 pàgines i està acompanyat d’un gruixut annex documental, posa en evidència i demostra la deshonestedat i la mala praxi professional d’Alfons Alberca en la instrucció del macrosumari del cas BPA. Aquests 15 exempleats denuncien que els suposats delictes pels quals, a instàncies del fiscal general, estan imputats per la Batllia també els van cometre, durant anys, altres entitats bancàries del Principat, com Crèdit Andorrà, Andbank i MoraBanc. Però mentre que ells han estat perseguits de manera implacable i han vist arruïnades les seves vides, cap dels empleats ni directius d’aquests altres tres bancs mai no han estat acusats per la Fiscalia ni imputats per la Batllia.
En concret, aquests damnificats per l’acarnissament injust i forassenyat d’Alfons Alberca relaten, amb documentació acreditativa, l’existència de 20 casos que afecten Crèdit Andorrà, Andbank i MoraBanc on es demostra que feien, exactament, les mateixes pràctiques bancàries que la BPA. En tots aquests casos, que el fiscal general coneix perfectament, Alfons Alberca ha fet l’estruç i ha amagat el cap sota terra en no emprendre cap mesura contra els responsables d’aquestes tres entitats financeres, en un escàndol de presumpta prevaricació sense precedents en els annals de la justícia andorrana.
La majoria d’aquests 20 casos fan referència a les causes Gao Ping, Lava Jato-Odebrecht i PDVSA, instruïdes a Espanya, el Brasil, el Perú, Panamà, els Estats Units i Veneçuela, que constitueixen el gruix del macrosumari contra els exdirectius i extreballadors de la BPA que, sota l’impuls de la Fiscalia andorrana, està tramitant la Batllia. En total, hi ha 26 empleats de la BPA imputats, però no s’ha obert cap diligència per les implicacions de directius i treballadors de Crèdit Andorrà, Andbank i MoraBanc.
Segons manifesten aquests 15 exempleats de la BPA, “la Fiscalia ha mantingut una postura proactiva contra empleats, gestors i directius de BPA i, tot sovint, ha fet els ulls grossos, mostrant passivitat i inacció, davant de fets idèntics o similars o pràctiques realitzades per terceres persones alienes a l’entitat bancària BPA. Aquesta diferència de tractament a un grup de persones (empleats de BPA) en relació amb altres persones en situació anàloga o comparable és discriminatòria perquè no reposa sobre cap base objectiva ni raonada. […] Aquesta manera de fer, al nostre entendre i dit sigui en termes de defensa, fa trontollar el principi de seguretat jurídica, de legalitat, d’unitat d’actuació i d’igualtat de totes les persones davant de la llei que proclama l’article 6.1 de la Constitució”.
“Situació injusta i discriminatòria”
En aquest document, els exempleats de la BPA afirmen: “El deure de diligència dels gestors i empleats de les entitats financeres s’imposa a tots els gestors i empleats, independentment de l’entitat de què es tracti, en aplicació del principi d’igualtat davant la llei, majorment la llei penal. Si determinades actuacions, comportaments o omissions d’algunes persones són, o poden ser, constitutius d’il·licitud, negligència o incúria (potser causades per engany dels mateixos clients), també ho han de ser per a altres persones que han estat autors o han col·laborat en actes comportaments o omissions iguals o similars. Altrament dit, allò que no mereix persecució ni investigació per als uns, tampoc no ho mereix per als altres. La situació actual, per a tots els sotasignats, és paradoxal, injusta i discriminatòria”.
Aquest “memorial de greuges” contra l’actuació d’Alfons Alberca s’ha fet arribar als dos representants dels coprínceps; al cap de Govern, Xavier Espot; al president del Consell Superior de Justícia, Enric Casadevall; al cap de la UIFAnd, Carles Fiñana, i als representants de tots els grups polítics del Consell General.
