Provinc del món de la ciència experimental i en la meva vida de joiós jubilat segueixen regint tant en les meves creences com en la meva praxi quotidiana la ciència i el mètode científic. Precisament per això em preocupa, o hauria de dir més aviat que em molesta i m’enfada profundament la politització que s’està fent de la pandèmia, ja que podria tirar per terra els lents i costosos avenços que la ciència està fent.
És obvi que han aparegut un conjunt d’interessos polítics i econòmics, sovint contraposats, que semblen aliar-se per evitar que la veritat científica es manifesti i sigui la guia de les decisions socials i polítiques.
Amb això no vull dir que les visions que amb tant esforç els científics van aportant no siguin dubitatives, confuses, poc útils o fins i tot hagin de modificar-se en aparèixer noves dades. Però exigir rapidesa i resultats conclusius sobre la covid-19 en qüestió de mesos, a part de ser un disbarat, no facilita el treball ardu dels científics que lluiten per treure’ns d’aquest malson.
D’altra banda, em preocupa que la ciència i els científics que a hores d’ara estan dedicats a treure’ns d’aquest mal pas pateixin en ser sotmesos a urgències i judicis impropis provinents del món de la política i de l’economia.
En la situació actual, desacreditar gratuïtament, exigir dreceres o saltar-se validacions experimentals o clíniques només pot provocar retards, i fins i tot errors i danys a la població en el seu conjunt.
Només la ciència de qualitat desenvolupada respectant escrupolosament el mètode científic pot treure’ns d’aquest mal pas.
És per això que considero penós i menyspreable el sentiment anticiència i el negacionisme que estan apareixent en molts països i sectors socials i polítics en relació amb el que s’està investigant sobre la covid-19 i la pandèmia; sobretot, si es té en compte que no fa ni tan sols un any que el món ha conegut la covid-19 i els seus efectes sanitaris.
Em prenc la llibertat de fer aquests comentaris perquè tinc la impressió que quan escric aquestes línies (ja tenim més d’1,3 milions de morts i més de 55 milions de casos confirmats) hi ha molta gent que no es pren prou seriosament la gravetat de la pandèmia que estem vivint.
Tant alguns sectors de la ciutadania com polítics no acaben de prendre les mesures que aconsellen els experts del món de la medicina i de la ciència per tallar la que possiblement serà la pitjor pandèmia que l’ésser humà ha patit avui en dia.
La batalla contra la Covid-19 no és una batalla de persones concretes ni de determinats sectors socials. Es tracta d’una enorme batalla pública i planetària que s’està lliurant en tota la societat en el seu conjunt.
Per tant, les mesures han de ser forçosament públiques i sense entrar en contradicció amb el coneixement mèdic i científic.
O ens en sortim tots o no ens en sortirem.
No hi ha dubte que la pandèmia causada per la covid-19 està provocant un dany econòmic de dimensions terribles. Però que ningú no pensi que, si es protegeix l’economia de manera que al mateix temps no s’aturi la pandèmia, l’economia no patirà.
La pandèmia avui en dia (i a l’espera que disposem de les vacunes i de la medicació específica que estiguin contrastades i que serveixin per tractar a tothom) només es pot parar o mitigar observant rigorosament les mesures adequades.
Aquestes mesures consisteixen en la desinfecció permanent de locals i espais, respectar la distància social, utilitzar mascaretes, practicar la higiene de mans regularment, evitar concentracions en locals tancats, optimitzar la ventilació natural i l’exposició a l’aire i la llum solar, detectar els portadors de virus i aïllar-los o internar-los en instal·lacions adequades.
Com més avancem en el coneixement científic de la pandèmia, abans la podrem vèncer, alhora que pararem la crisi econòmica que ha provocat.
No avançar en el coneixement científic o actuar en contra del que sabem només farà més profunda i extensa la derrota econòmica.
No ens enganyem: ara com ara la millor manera de protegir l’economia és parant al més aviat possible la covid-19.
