La fuga de militants de Ciutadans, la deserció d’alts càrrecs i ex-alts càrrecs del partit taronja, i els nombrosos acomiadaments que hi ha hagut a la formació d’Inés Arrimadas han coincidit en el temps amb l’ascens fulgurant dels socialistes a Catalunya i la seva recuperació com a partit gran.
Aquesta conjunció dels astres, juntament amb la situació paupèrrima del Partit Popular Català, feia preveure que el PSC començaria a rebre picades d’ullet, aproximacions i trucades a la porta provinents de la gent que ha fugit o que han fet fora de Ciutadans. I així ha començat a ser. Vistos els primers casos, al partit de Miquel Iceta i Salvador Illa han decidit activar tots els filtres.
I és que al PSC no volen que se’ls colin militants o treballadors oportunistes, atrets pel creixement del partit i no per una simpatia política sincera cap a les seves idees. No és el primer cop que, després del declivi d’una formació, la resta de partits amb certa projecció acaben rebent personatges rebotats que s’aprofiten de la situació a l’alça d’alguna altra formació i que, quan van mal dades, no tenen cap mena de mania a fugir un altre cop i a deixar tirat el seu nou partit.
