Com que en aquesta vida m’he dedicat a fer de periodista sempre busco que les paraules que faig servir expliquin exactament allò que vull comunicar. Als meus pobres alumnes de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB els tinc amargats amb això. Amb això i amb d’altres manies meves, clar. El meu pare, al qual se’l va endur una malaltia que ara es cura –l’hepatitis C-, sempre deia que jo era ‘l’esperit de la contradirecció’. És a dir, que era aquell que per l’autopista es posa en contradirecció i diu que són tots els altres els que van a l’inrevés.
No vaig compartir l’expressió que va fer fortuna el 15M de ‘No ens representen’. Jo crec que entre els polítics que havíem elegit els ciutadans en les diferents eleccions hi havia de tot. Que no tots eren iguals. I que potser, en conjunt, ens representaven malament, però ens representaven. Si no, haver-ne votat uns altres. Posar tots els polítics al mateix sac és una acció comuna de les dictadures i d’un cert anarquisme. No hi estic d’acord.
Tampoc no estic d’acord amb les expressions simplificadores. Els nacionalismes les utilitzen sovint. Parlen del poble com si fossin ells. D’Espanya no només n’hi ha una i els carrers no són dels nostres. America first em sona a egoisme i insolidaritat.
En canvi, hi ha expressions que molta gent critica i a mi no em grinyolen especialment. Quan es parla de declarar la guerra al coronavirus, potser no es fa servir una expressió especialment encertada però no ho és menys que quan parlem de declarar la guerra al càncer, al racisme o el masclisme.
Ara, un any després de la declaració de l’estat d’alarma per la pandèmia de la Covid-19 s’escolten veus anunciant que en sortirem ‘més forts’ i no acabo de veure clar què hi ha al darrere d’aquesta expressió. Entenc que es vol que dir que sortirem més preparats per si hem de fer front a una altra pandèmia similar, que, malauradament, molts científics ja anticipen.
Tant de bo en sortim ‘més forts’ però m’agradaria, sobretot, que en sortíssim ‘més bons’. Que ens haguem adonat, arran d’aquesta catàstrofe humanitària, que els 7.800 milions de persones que vivim al Planeta tenim tots el mateix valor i hauríem de tenir els mateixos drets i qualitat de vida. Que anem tots al mateix vaixell i que si s’enfonsa enmig del mar ens ofeguem tots. Que si els habitants dels països rics ‘ en sortim més forts’ i els de la resta del món ‘en surten igual o més febles encara’ haurem d’anar pensant en fer una revolució de les de debò.
‘Més forts’, no ho sé, però que en sortim ‘més bons’ no en té la pinta, ara per ara. Tant de bo m’equivoqui!
