El paper de Pere Aragonès en els plans per la independència de Catalunya està sota la lupa judicial

El president en funcions de la Generalitat i candidat d’ERC apareix en els sumaris dels jutjats 1 i 13

L’actual vicepresident de la Generalitat (i president en funcions), Pere Aragonès, va ser un actiu ambaixador de la independència quan era secretari d’Economia, sota el comandament directe d’Oriol Junqueras. Així es recull en multitud de documents judicials en diversos sumaris. Un informe de la Guàrdia Civil datat el 20 d’octubre passat posa en evidència la tasca de l’actual líder governamental d’ERC.

“Alts càrrecs del Departament de Vicepresidència, Economia i Hisenda, com Josep Lluís Salvadó i l’actual vicepresident Pere Aragonès, van fer viatges per Europa per reunir-se amb representants d’entitats de qualificació de deute i entitats financeres, ja que un dels seus objectius era poder-se finançar als mercats internacionals en cas de declarar la independència”, relata l’informe esmentat, que forma part del sumari que dirigeix el magistrat Joaquín Aguirre, titular del jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona.

Aquest informe remet a les investigacions que anteriorment va dur a terme el jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona, que va dirigir les investigacions sobre el paper de determinats alts càrrecs del Govern abans del referèndum de l’1 d’octubre del 2017. Aquest jutjat va ser el que va provocar, per exemple, el registre a la seu de Vicepresidència, quan la comitiva judicial va ser envoltada i bloquejada durant hores dins de l’edifici per una multitud que dirigien Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, presidents de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i d’Òmnium Cultural, respectivament.

Un altre informe de la Guàrdia Civil que porta data del 18 de maig del 2020 al·ludeix al fet que hi ha evidències que “els líders independentistes estaven dissenyant, precisament, el Banc Central Català, del qual l’Institut Català de Finances seria l’embrió, element fonamental per garantir la sobirania monetària i financera d’un eventual Estat independent. D’aquesta tasca se n’estaria encarregant l’equip liderat per l’actual conseller d’Economia i vicepresident, Pere Aragonès Garcia”.

La documentació confiscada en aquests registres no ofereix cap mena de dubte sobre les maniobres d’Aragonès. Segons la documentació confiscada a la seu d’Economia, l’actual vicepresident de la Generalitat va estar a Eslovènia els dies 9 i 10 de gener del 2017 i es va reunir allà amb Bostjan Jazbec, governador del Banc Central d’Eslovènia; Matjaz Noc, director del departament d’Estadística del Banc Central; Marco Kranjec, primer ministre de Finances el 1990 i exgovernador del Banc d’Eslovènia; France Arhar, primer governador del Banc Central; Mojmir Mrak, negociador de l’entrada d’Eslovènia a la UE; Joze Mencinger, ministre d’Economia al primer govern eslovè després de la independència; i Andrej Rant, exvicegovernador del Banc Central.

Visita a Irlanda i a Londres

L’informe realitzat després d’aquesta visita detallava fil per randa tots els passos de la independència d’aquest país balcànic, i apuntava que alguns dels entrevistats podrien ser “valuosos assessors externs” de la Generalitat. Així mateix, diu el document, “el governador actual del Banc d’Eslovènia va mostrar també la seva disposició total a recolzar-nos quan el Consell de Govern del BCE tracti el cas de Catalunya”.

A la seu d’Economia i Finances s’hi va trobar, així mateix, un document amb el títol “Estructures d’Estat: Projectes adscrits a la Secretaria d’Economia”, on s’explicaven els passos a fer per preparar estructures que poguessin permetre a Catalunya subsistir com a Estat independent. També hi havia una relació dels viatges realitzats a diferents països. Així, per exemple, se citava una altra visita d’Aragonès a Irlanda el 25 d’octubre del 2016 per reunir-se amb l’Agència del Tresor. Aquest viatge el va fer acompanyat per Natàlia Mas i Jaume Domènech. La primera era la directora general d’Anàlisi Econòmica; el segon, analista financer.

En aquesta reunió, van plasmar després en l’informe, “se’ns va informar del funcionament d’aquestes diferents entitats, de com gestionen el deute i la tresoreria irlandeses, com ho han fet i què s’ha de tenir en compte en els pitjors moments de la crisi, quan els mercats estan tancats, com cal aproximar-se als possibles inversors i a les agències de rating, recomanacions sobre qui pensen que són els millors bancs d’inversió amb els quals col·laborar, organització de roadshows, possibilitat d’emissió de deute retail, quins projectes de desenvolupament tenen i com els porten a la pràctica…”.

El 13 de desembre del 2016, Aragonès també va visitar Londres al costat de l’aleshores conseller d’Exteriors, Raül Romeva, i de Natàlia Mas. Allà es van reunir amb representants de les principals institucions financeres de la City: DBRS, Morgan Stanley, Deutsche Bank, Pimco i Invesco. “D’aquest viatge convé tornar a destacar tant les reunions celebrades per explicar el full de ruta que les autoritats de Catalunya estaven seguint en aquesta època, com les trobades que es van produir amb els organismes especialitzats en l’adquisició de deute públic, cosa que, afegida al títol d’aquest document, “VEH 01 Sostenibilitat econòmica i financera de la Generalitat. Finançament del Nou Estat”, sembla deixar pocs dubtes de quina era la finalitat que perseguien els representants de la Generalitat”, diu un informe policial de data 19 de juny del 2018 sobre els documents trobats.

Aquest últim document destaca un paràgraf de l’informe de les estructures d’Estat que depenien d’Economia: “Actualment, ja es disposa d’un document suficientment complet per explicar la realitat de Catalunya als mercats financers. Al mateix temps, es treballa en un nou document, encara més complet, que pugui ser utilitzat tant per a l’explicació interna a la ciutadania de Catalunya com per a l’explicació externa als mercats financers i en les relacions internacionals”.

La veritat, no obstant això, és que la frenètica activitat d’Aragonès i del seu equip no va servir de gaire: no es va fer mai cap pas efectiu per convertir l’ICF en el Banc Central Català, tampoc es va crear el Fons de Garantia de Dipòsits i els mercats financers internacionals es van tancar hermèticament a la causa catalana. Per al mes d’octubre del 2017 estava prevista una reunió amb “inversors internacionals de deute sobirà a la Borsa de Londres”, però al final no es va concretar cap contacte en aquest sentit. També estava prevista una petició d’adhesió al Comitè de Basilea i el nomenament de representants en organismes internacionals el novembre del 2017, qüestions que van quedar als llimbs.

L’aleshores responsable de la secretaria d’Economia sí que va arribar a crear un grup de sis persones per fer un seguiment del projecte per a la creació de l’Autoritat Catalana d’Inversions i Mercats, “redactar la llei corresponent i efectuar l’anàlisi de les estadístiques necessàries i les necessitats tecnològiques”. Però el tema tampoc va anar més enllà. El somni d’una Catalunya econòmicament independent va ser només això: un somni.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides