No ha estat freqüent, més aviat el contrari, que la premsa catalana s’hagi desfet en elogis i cròniques admiratives cap a l’equip de Ronald Koeman, que aquest dimecres ha dit adéu a la Champions League en vuitens de final, un fet excepcional, ja que el Barça feia molts anys que es classificava regularment per als quarts de final.
De fet, en els pressupostos del club està previst aconseguir aquesta fase cada temporada. Caure a París davant el PSG ha afegit un desequilibri negatiu de 10 milions d’euros al balanç d’aquesta temporada.
Totes dues circumstàncies, no obstant això, no han detonat un torrent de crítiques com era habitual cada temporada després de l’eliminació de l’equip en la Champions, com a Anfield o a Lisboa per citar els últims precedents.
Ha bastat que Joan Laporta, el candidat guanyador de les eleccions, pugés el dilluns a l’avió perquè el partit i l’eliminació s’hagin celebrat amb un extraordinari acolliment mediàtic liderat pel mateix Laporta.
Ara es parla d’un equip amb orgull, ambició, joc i enormes possibilitats de progrés que, a més, està classificat per a la final de la Copa del Rei i té a les seves mans seguir la remuntada que està dibuixant en la Lliga. Aquesta és la versió actual, amb Laporta a punt de ser president, en contraposició amb la qual els mitjans de comunicació han anat fiscalitzant i acusant de mediocre, inestable, incapaç de guanyar títols, mancat de futbol i d’esperit i en conjunt sense tensió competitiva suficient.
Què ha canviat per a convertir en una festa laportista l’eliminació a Europa? Simplement que, a partir d’ara, la presència del nou president ha d’acompanyar-se necessàriament d’un relat feliç, triomfal i d’èxit que demostri l’altra cara trista i derrotista del Barça de Bartomeu.
Una altra conjura de la premsa alineada amb el laportisme per a embolicar el seu aterratge al Camp Nou d’una aura positiva.
Igual que la setmana anterior la consigna era donar-li protagonisme al Barçagate, del qual ja ningú parla, aquesta setmana toca enaltir el retorn del president emèrit.
Igualment, faci el que faci aquest equip, la seva única paternitat és la de Josep Maria Bartomeu, l’expresident que va fitxar a Koeman, a Pedri i a altres futbolistes, millors o pitjors, i va retenir a Messi. La premsa, gràcies al retorn de Laporta, li donarà ara una treva i una altra perspectiva a l’equip de l’expresident. Manipular la informació sens dubte és el que millor se li dona a la majoria de la premsa catalana.
