Els 11 diputats de Vox no signaran un compromís amb la igualtat de gènere, per la no discriminació i contra els discursos d’odi que la resta de parlamentaris sí que assumiran i avalaran. L’antic Parlament, el que en els darrers anys ha fet quatre lleis mal comptades i al qual li va costar qualsevol consens mínimament estable, va aprovar un pla d’igualtat. Però ho va fer amb tanta calma i amb tan poc interès que no hi va haver temps de desenvolupar el reglament que sanciona tots aquells que l’incompleixin.
Així doncs, com que el pla diu que els diputats hauran de signar un compromís per la igualtat i contra la discriminació, a les credencials que es demana als nous titulars dels escons es demana que assumeixin aquest compromís. Però si no ho fan, no passa res, perquè el vell Parlament no va fer les coses amb la celeritat suficient per acabar els tràmits. Ara, quan l’extrema dreta, contrària a les polítiques feministes i que qüestiona fins i tot les iniciatives contra la violència de gènere, irromp amb un grapat de diputats, la cambra no té instruments per sancionar-los. Els 11 ultradretans de Vox burlaran el compromís i es burlaran dels diputats del Parlament anterior, que l’hi han posat en safata per desídia i lentitud. El resum de tot plegat és que qui se’n beneficia és l’extrema dreta.
