La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) va firmar un contracte amb Mediaproduccion SLU el passat 23 de desembre mitjançant el qual va adquirir, segons consta a l’Espai del Proveïdor i Client d’aquest organisme, els “drets d’antena d’El judici, sèrie documental de vuit capítols” per 440.000 euros. “L’import inclou 40.000 euros d’intercanvi”, s’assenyala en la descripció de l’acord sense donar detalls sobre en què consisteix aquest intercanvi. La durada d’aquest acord és de 10 anys. El tipus de contracte es tipifica com “Despeses”. El mateix dia, la CCMA i Mediaproduccion SLU van firmar un altre contracte per la cessió de drets d’antena de la pel·lícula Competencia oficial, realitzada per aquesta productora. Aquests drets d’antena han costat 120.000 euros més a la CCMA.
El 14 de gener, aquest Espai del Proveïdor i el Client va publicar una “addenda del pacte primer del contracte El Judici”, que es presenta com un “acord marc” per un import de 0 euros i del qual tampoc no se n’ha facilitat cap informació. En aquest cas, la durada és de “9 anys i 12 mesos”, curiosa manera de parlar de 10 anys.
Ni la CCMA ni TV3 han anunciat quan i amb quina periodicitat s’emetran aquests vuit capítols realitzats per la productora que dirigeixen Jaume Roures i Tatxo Benet. Benet va intentar vendre’ls a la televisió pública de la Generalitat per 800.000 euros, tal i com va quedar al descobert en filtrar-se als mitjans una conversa telefònica que va mantenir amb David Madí, mà dreta d’Artur Mas, quan va ser president de la Generalitat i ben relacionat amb l’esfera del poder a l’administració pública catalana. Madí està sent investigat arran de l’operació Volov, sobre blanqueig de capitals i finançament públic il·legal de les despeses ocasionades a l’estranger per l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i altres polítics vinculats al procés independentista. És arran d’aquesta investigació judicial que es va intervenir el telèfon de Madí i es va conèixer el contingut de la seva conversa amb Tatxo Benet.
En aquesta conversa, Benet li va dir a Madí que havia parlat amb la presidenta en funcions de la Corporació Catalana de Mitjans Audovisuals (CCMA), Núria Llorach, i amb el director de TV3, Vicent Sanchis. I que va recórrer a Llorach “per vorejar Sanchis, perquè jo sabia que era ell el que estava posant problemes”. El directiu de Mediapro es va lamentar que Sanchis li va dir fins a deu vegades que era impossible que li comprés els documentals per 800.000 euros. “El problema és que no tinc diners, no tinc pressupost”, li va contestar. “Amb qui vols que parli?”, li va demanar aleshores Benet, i Sanchis li va contestar que ho fes amb el vicepresident del govern i conseller d’Economia i Hisenda, Pere Aragonès.
Tatxo Benet es va entrevistar aleshores amb el secretari general del departament dirigit per Aragonès, Albert Castellanos, que el va atendre molt bé, en paraules del directiu de Mediapro. Una opció que va proposar Castellanos era incloure els 800.000 euros en els 6 milions que el Departament de Cultura acabava de donar a TV3 per promoure la producció audiovisual catalana. D’aquesta quantitat, Mediapro n’ha rebut 2,15 milions per la producció de la sèrie L’última nit del karaoke que no té res a veure amb els documentals processistes.
L’Associació de Productors de Documentals, Pro-Docs, que agrupa les principals empreses d’aquest sector a Catalunya, va mostrar el seu disgust per les informacions sobre la voluntat de Mediapro de vendre els documentals a TV3 utilitzant les seves influències polítiques. En un article titulat “Es ven sèrie a 800.000”, publicat al seu web, van difondre un comunicat on lamentaven que “aquests darrers dies ha corregut com la pólvora un àudio on un directiu d’una empresa maniobrava per intentar vendre una sèrie documental a Televisió de Catalunya. No és propòsit d’aquest escrit entrar en l’ètica d’aquestes accions. Cadascú que en tregui les seves pròpies conclusions. Hi haurà qui trobi lícit emprar la xarxa de contactes polítics per col·locar obres i qui ho trobarà del tot immoral. El que per nosaltres és realment rellevant de l’àudio, el que posa de manifest, és el desemparament de la producció de documentals a Catalunya per part de qui n’ha de ser el principal motor: Televisió de Catalunya”. Televisió de Catalunya va acabar comprant els vuit capítols d’El judici per 440.000 euros. El problema és que ara no sap què fer-ne.
