Davant els mitjans i l’opinió pública, el nou president del FC Barcelona apareix com un personatge poderós i immensament popular, influent i capaç de moure, com en les eleccions, a milers de socis que l’han votat cegament pel seu carisma i, sobretot, pel record d’una època daurada que ha promès restaurar i reviure.
Però aquest passat brillant també inclou, des del punt de vista de la seva credibilitat financera, enormes ombres, dubtes i una sentència del Tribunal Suprem, ferma, per no haver presentat en el seu moment l’aval corresponent al segon mandat. També, com és notori i sabut, va tancar el seu segon mandat amb 47,6 milions d’euros de pèrdues, motiu pel qual aquest saldo negatiu va ser objecte d’una acció de responsabilitat.
En l’informe que, obligadament, els presumptes avaladors han d’elaborar sobre Joan Laporta ha d’incloure’s que, des de fa ja algun temps, el seu propi despatx professional no es troba operatiu perquè el Registre Mercantil ha cancel·lat la seva activitat jurídica conseqüència de no haver presentat els comptes des de fa anys. El mateix succeeix en altres onze de les quinze societats en les quals també apareix com a administrador, apoderat o soci, que estan fora de la circulació.
No seria, per tant, el millor palmarès financer per a sol·licitar, com a líder, un aval de 124 milions que, a més, presenta un risc enorme d’acabar sent executat si es té en compte la situació econòmica del FC Barcelona que ja preveu tancar el primer exercici, 2020-21, amb unes pèrdues superiors als 200 milions d’euros.
Un panorama, en el seu conjunt, poc encoratjador si a més es té en compte que avui dia les exigències del sector financer quant a garanties són extremes. Laporta tracta de parcel·lar l’aval en forma de mini-avals intentant que, per exemple, el mateix pis on té la seva residència actual, a la zona alta de la Diagonal, sigui part de la garantia exigida per l’avalador.
Però sobre aquest pis pesa una ordre de demolició parcial per excedir part del sostre i en altura de l’edificabilitat autoritzada. Un altre problema que afegir al fet que els grans bancs catalans com CaixaBank i Sabadell no estan mostrant massa interès a liderar aquest aval.
En uns altres temps, ser president del FC Barcelona hauria alleugerit i facilitat les gestions. Avui, no obstant això, no sembla tan senzill. Al contrari, amb l’afegit que els tràmits i la paperassa formen part de la nova maquinària pesant de les finances.
Laporta disposa de deu dies des de la proclamació com a candidatura guanyadora per a prestar l’aval formalment davant la Lliga de Futbol Professional, que necessita també un termini prudent per a analitzar-lo i comunicar a la Comissió Gestora que l’aval és correcte.
En cas contrari, el dia 18 Carles Tusquets es veuria obligat a convocar de nou les eleccions, un fet que en qualsevol cas no li impediria a Joan Laporta presentar-se, això sí, amb el hàndicap d’haver quedat davant els socis com algú demostradament sense credibilitat financera.
Encara és aviat, però la sensació de que Laporta esperava a ser president per trucar a la porta dels bancs sembla confirmada. Una estratègia de risc en les circumstàncies actuals. Ho prova que un dels consultors legals, Albert Canal, s’hagi referit en les últimes hores a la possibilitat de sol·licitar una pròrroga d’aquests deu dies que exigeixen els estatuts. Fonts del club consideren impossible i del tot impugnable aquesta petició.