Joan Laporta no té la confiança de la banca per tapar les urgències econòmiques del Barça

L’anunciada emissió de bons és un risc que pot amenaçar la independència del club

Joan Laporta
Joan Laporta

L’emissió de bons per part del FC Barcelona, exclusivament centrats en la immediata disposició de tresoreria, ja es perfila com la principal causa dels futurs i greus problemes financers del club.

Joan Laporta s’enfronta a la greu situació creditícia actual del club afegint més deute. Ja sap que la banca no li fa confiança, ni a ell ni al seu projecte. Necessita, per tant, liquiditat procedent de recursos com els bons que, com és notori i evident, seran impossibles de retornar.

En aquest punt, quan l’aparença d’una solució com el bons que avui no posa directament en perill al club muti de sobte a un risc real, la necessitat d’un retorn urgent convidarà a deixar entrar inversors a canvi del control del club. L’altra sortida, més directa, serà convertir els bons en accions d’una futura societat mixta amb poders executius d’un tercer.

Augmentar el deute seria el menys recomanable, però aquesta és l’única i poc imaginativa alternativa d’un president sense cap prestigi en el sector financer. El balanç de qualsevol negoci personal o iniciativa de Laporta no es pot considerar precisament pròsper ni productiu.

El seu despatx ha estat tancat d’ofici pel Registre Mercantil perquè fa anys que no presenta els comptes i si li pregunten al socis del Reus per la seva responsabilitat la conclusió és que el Barça podria ser la següent víctima. Si no de tancament sí de col·lapse, perquè no podrà resistir un altre saqueig.

L’execució de l’Espai Barça sofrirà una altra aturada, les llicències no s’aprofitaran i, en el seu conjunt, les expectatives de Laporta passen pel seu propi projecte, l’enèsim, confiant a trobar una fórmula que li convingui als seus interessos.

No es pot comptar amb un Camp Nou renovat i en funcionament fins que el succeeixi una altra directiva o fins i tot més tard si supera el seu primer mandat. En qualsevol cas, no abans del 2030.

Finalment, l’alliberament per a obtenir la condició de soci es dona per segura, una opció que amb el control del vot telemàtic també condueix a la desnaturalització social i la desaparició del club, tal i com el coneixem, en mans de les famílies, el clientelisme i la pèrdua de la independència.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides