Nike ha aprofitat la pandèmia per asfixiar econòmicament el Barça i venjar-se del maltractament rebut

Joan Laporta ha promès tornar-li el negoci, fet que deixarà en l’aire el futur de 300 treballadors

Per si la situació econòmica i financera del FC Barcelona no fos ja molt complicada a causa de la caiguda dels ingressos derivats del taquillatge, el museu i les botigues, la fugida de patrocinadors ha estat un element afegit, crític, amb el qual no es comptava a l’administració del club. Al contrari, patrocinadors com Rakuten i Beko, que havien celebrat en el seu moment la seva fèrtil i espectacular aliança amb el millor club del món, per la seva excel·lència esportiva i els seus valors universals, s’han esborrat del mapa al primer símptoma de recessió.

Tots dos, aprofitant el buit directiu anunciat i calculat pel final de mandat de Josep Maria Bartomeu i també la previsió dels efectes més primaris de la pandèmia a tot el món, van forçar una renovació a la baixa, pràcticament a la meitat, cosa que va deixar al FC Barcelona tocat i gairebé enfonsat.

Però,el que no s’esperava el Barça era que la multinacional Nike se sumés també a aquesta festa de les rebaixes. Fonts del club asseguren que ha deixat d’ingressar aproximadament un terç de l’aportació de Nike respecte a altres anys, en un gest que ha destrossat les relacions amb el seu principal i històric patrocinador, amb el qual s’ha anat renovant per períodes de deu anys.

Pèssima relació
Nike, contra tot pronòstic, ha aplicat rigorosament totes aquelles clàusules que li permeten reduir les condicions derivades de determinats indicadors flexibles i ha estat implacable en els pactes que, inevitablement, depenen de títols i altres variables. La qüestió és, però, que fins ara Nike havia obviat generosament aquesta part del contracte i li assegurava al Barça uns ingressos mínims regularment. Aquest era l’esperit del contracte subscrit en el seu moment sobre una bona relació, basada en la confiança i la col·laboració mútues i en el compromís de la marca nord-americana d’anar sempre una mica més enllà de l’estricta aplicació del contracte.

La causa d’aquesta tensió es relaciona d’una banda amb la pèssima relació mantinguda els dos últims anys amb l’exdirector comercial del FC Barcelona, Xavi Asensi, que acaba d’acceptar una oferta per a anarse’n a l’Inter Miami. La direcció de l’àrea comercial blaugrana sota el seu mandat havia pressionat reiteradament Nike a la recerca de noves prestacions i serveis fins a refredar i fins i tot crispar el to relaxat i col·laborador de la seva relació anterior. És una part de l’equació.

L’altra, que s’hi ha afegit, està relacionada amb l’interès de Nike a afavorir, o si més no desitjar-li la victòria, a un candidat en concret, disposat a ajudar Nike a recuperar el control de les botigues i stores de proximitat i també el control, encara que sigui a mitges, del negoci de les llicències i el marxandatge, com en els vells temps. Nike el va perdre quan el club, finalitzada l’anterior explotació conjunta de FCB Merchandising, va fer el pas d’assumir-ne els costos i l’explotació, pel que sembla amb bons beneficis.

El resultat d’una societat denominada Barça Licensing & Merchandising (BLM), 100% propietat del FC Barcelona com és el plantejament actual, no és una cosa que entusiasmi a Nike. Per contra, Joan Laporta ja ha deixat molt clar en les prèvies d’aquestes eleccions que el seu propòsit inalterable és deixar en mans de la multinacional els més de 300 treballadors de BLM i lliurar de nou a Nike aquest tresor únic. En definitiva, Laporta té molt clar que si li dóna aquesta passada llarga a favor dels interessos de la multinacional, ell mateix podria beneficiar-se’n en forma d’alguna promesa o estratègia electoral.

La multinacional opera des de fa molts anys a Barcelona, com un dels seus principals centres operacionals i estratègics per a Europa i la seva enorme àrea d’influència. El seu director, Albert Baronet, ha capitalitzat des de fa molts anys les relacions amb el seu principal aliat comercial, el Barça, i ha mantingut en paral·lel una amistat personal amb Laporta, candidat a la presidència del FC Barcelona amb el qual ja va tenir l’oportunitat de treballar en la seva etapa entre el 2003 i el 2010.

Els interessos de Jaume Roures
Quan es van acostant les eleccions, cada vegada sembla més evident que Laporta no vol complicar-se gaire la vida si les guanya, obrint les portes de bat a bat perquè determinats negocis, com l’explotació de l’e-commerce i el conjunt operatiu que ara depèn de BLM acabin en mans de Nike. També Barça Studios, predestinat a caure en mans d’un altre gran amic i col·lega de l’entorn blaugrana com és Jaume Roures.

Es tracta, doncs, de planejar favors amb els quals compensar determinades ajudes que ja estan entrant en joc en la campanya. Només cal comprovar el paper que estan jugant TV3 i Catalunya Ràdio, al costat d’altres mitjans, com RAC1, afins al lobby que des de fa anys ambiciona recuperar al club el poder que ja hi van tenir durant el mandat de Laporta. Hi ha molt en joc, massa, per pensar, ingènuament, que darrere d’aquestes aliances la prioritat és el benefici del Barça i no el control del negoci, el poder i les influències de tota mena que és capaç de generar el club blaugrana en tots els àmbits

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides