De tant en quan aprofito aquesta columna per suggerir-vos la lectura d’algun llibre. Avui hi torno amb la voluntat de difondre la idea que l’esperança en un futur millor, més just, més sà i amb la seva riquesa i salut ben repartides està justificada. Darrerament s’ha fet habitual donar per fet que circumstàncies i realitats antipàtiques noves han vingut per quedar-se. Ens diuen que les actituds ultradretanes, fanàtiques han vingut per quedar-se. Que les pandèmies seran el pa nostre de cada dia d’ara endavant. O que no podem fer res contra el canvi climàtic.
Les lectures que us suggereixo es refereixen a aquestes qüestions però no donen la batalla per perduda. De la mateixa manera que podem mitigar els efectes més devastadors del canvi climàtic podem combatre les idees més intolerants i reconvertir les nostres societats i els que les gestionen perquè el combat contra les malalties i les injustícies globals doni resultats.
Sandra Campos, activista per la Biocivilització, aposta per aquesta esperança a “El libro de la tía: tips, reflejos y otros relatos pre y post pandemia” (espaidelsilenci.com), on defensa que cal construir “un sistema amb intel·ligència natural que busqui preservar les condicions d’equilibri perquè la vida s’hi segueixi manifestant”.
El doctor en Relacions Internacionals Òscar Mateos analitza a “El shock pandèmic. Substrat, aprenentatges i horitzons d’una crisi global” (Cristianisme i Justícia” un món que, ens diu, “a l’era pre-Covid ja era tremendament dur i desafiant per milions de persones, de manera quotidiana” i conclou citant el filòsof senegalès Felwine Sarr: “Soc dels que pensa que les coses han de canviar. Si continuarem com abans o no, no ho sé. Però puc dir què desitjo i en quin sentit treballaré. Jo posaré la meva petita energia en els meus espais perquè el món canviï. La gent que vol que el món canviï no ha de parar-se només a voler-ho, ha de reflexionar sobre quines accions cal prendre perquè això passi. Tenim tots els elements per fer una acció, i la gran lliçó a extreure és que aquest és un gran moment per actuar perquè el món canviï”.
A “La internacional del odio. ¿Cómo se construye? ¿Cómo se deconstruye?” (Icaria Editorial) el teòleg Juan José Tamayo passa repàs a la col·laboració entre les organitzacions d’extrema dreta i els moviments fonamentalistes cristians a nivell mundial. El panorama pot ser depriment però Tamayo ens ofereix una pedagogia per construir alternatives “per crear una societat interreligiosa, intercultural, interètnica, solidària amb les víctimes de l’odi, igualitària i respectuosa de les diferències”.
L’esperança ha vingut per quedar-se. Ens ho demana Arcadi Oliveres al seu darrer llibre: “Paraules d’Arcadi. Què hem après del món i com podem actuar” (Angle Editorial). No seré jo qui li dugui la contrària!
