Per a Víctor Font, el que queda de campanya se li ha posat de pujada a conseqüència de la quantitat d’errors i de la línia erràtica i zigzaguejant del seu discurs. Tant és així que les seves mateixes enquestes estan donant un resultat cada vegada pitjor, per més voltes que li dona i per més ordres que imposa al seu equip de demoscòpia de buscar la manera de presentar-les en una forma positiva.
El creixement de Toni Freixa l’està acabant d’enfonsar, motiu pel qual alguns dels seus actius comencen a desertar i, amb sort, buscar un lloc en una altra candidatura bessona com la de Joan Laporta, basada en el negoci i el clientelisme. De fet, ja gairebé no s’hi cap en la candidatura de Laporta, on es prometen càrrecs i privilegis a tothom que hi passa pel davant.
De moment, col·laboradors menors estan deixant de prestar-li la seva imatge i suport i algun dels seus ‘fitxatges’ comencen a dubtar encara més quan s’acosten a la seu de la candidatura i perceben aquest ambient derrotista i de desconfiança.
El debat amb Toni Freixa a Barça TV el dimecres passat va ser esclaridor d’aquesta falta de capacitat, que tracta de maquillar filtrant entre la premsa col·laboracionista una enquesta en la qual no es contemplava la presència d’un tercer candidat. És a dir, d’una enquesta en la qual no es preguntava per les opcions d’aquest tercer aspirant i només per les seves expectatives de ser votat i per les de Laporta.
En plena fugida cap endavant, embolicada pels rumors que el situen en el marc d’un acord amb Laporta per a acabar tenint una vicepresidència si guanya les eleccions, l’estratègia de Font depèn de prometre-ho tot i acostar el seu programa al del Toni Freixa, com si la seva principal missió fos treure-li vots per a facilitar el triomf de Laporta. No es descarta, al marge de la desafecció pública de Xavi Hernández i de Jordi Cruyff, noves i destacades desercions en les seves files.
