Els nervis per anar per davant dels altres comencen a jugar males passades. N’hi ha hagut prou que un dels candidats més insegurs i compulsius projectés sortides aquest cap de setmana i fins i tot abans, ahir mateix, perquè l’un i l’altre es llancessin a organitzar trobades de risc amb socis. És el cas de Joan Laporta i de Víctor Font, que han sentit l’impuls inevitable de sortir de gira quan la realitat és que, almenys fins al dia 21 de febrer pròxim, la normativa sanitària impedeix traspassar els límits comarcals per a aquelles activitats no considerades essencials. La campanya electoral del Barça no ho és en cap cas.
En l’àmbit territorial i de mobilitat a Catalunya està restringida l’entrada i sortida sense motiu justificat i s’ha decretat un confinament comarcal limitat a l’entrada i sortida de cada comarca.
Així i tot, tots dos candidats volen sortir i saltar-se les limitacions i, pitjor encara, convocar a socis en llocs tancats i en un nombre superior a les sis persones, extrem que també està expressament prohibit tant en l’àmbit públic com en el privat, excepte que es tracti de convivents i que no es superin dues bombolles de convivència. Al contrari, les instruccions del Procicat són de reduir els contactes socials diaris per evitar la multiplicació de possibles cadenes de transmissió.
Res d’això no importa. Font i Laporta s’han obstinat a saltar-se les regles, com és habitual en les seves respectives campanyes, sense tenir en compte que, de manera pública, desobeiran les consignes dels responsables de salut del país. Ahir mateix Laporta va ser a Sabadell perquè aquesta falta de respecte per l’ordenament jurídic forma part de la seva manera de ser i de comportar-se. També ha planificat, igual que Font, sortides aquest cap de setmana fora dels seus límits comarcals.
En el cas de Font no seria el primer intent, ja que ja es va ficar en dificultats fa un parell de setmanes, quan el confinament era municipal, sortint de Granollers il·legalment per protagonitzar un acte al mercat de Les Corts de Barcelona amb l’únic propòsit explícit i públic d’acostar-se perillosament als socis. Havent anunciat amb antelació aquesta tan mala idea va ser a twitter on Font va rebre els advertiments necessaris per anul·lar-la un minut abans el seu viatge des de Granollers a Barcelona i evitar aparèixer retratat executant una activitat prohibida.
Avançada ja la fase crítica de la llarga campanya en curs, a tots dos candidats se’ls acaba la capacitat de ser creatius i de contenir la seva veritable naturalesa. Les trampes són el seu escenari natural.
I encara així hi ha socis i penyes que davant aquesta mena d’invitacions rebutgen aquest format perquè desafia la normativa i posa en perill i risc la salut dels barcelonistes. Els socis tenen més seny que ambdós candidats.
