La cap de llista de la CUP a les eleccions de diumenge passat, Dolors Sabater, va aterrar a l’univers cupaire provinent del seu Guanyem Badalona, que aplegava més formacions i alguns dels corrents més moderats de la CUP. Això va fer que subestimés la capacitat que té la formació per controlar i comandar el missatge nacional, i més si surt de la boca dels que temporalment fan de líders de l’organització. Fins a tres cops va haver de sortir el partit a corregir, matisar o desmentir –segons la interpretació que se’n vulgui fer– Dolors Sabater durant la campanya.
En un dels darrers actes que va fer abans de les eleccions la cap de llista, un membre del secretariat nacional comentava a un militant que se la mirava que no la veia capaç de suportar tota la pressió de la militància una legislatura sencera. “Apostem a veure quant dura?”, preguntava rient amb el seu company. I és que és sabut de tothom que a la CUP, els dirigents i els diputats acaben sent només una mera corretja de transmissió del que la militància, els quadres intermedis o la divina providència vol que es digui i es faci en cada moment. El poder de decisió i el marge de maniobra dels seus càrrecs és extremadament limitat. I això, creuen alguns membres de la direcció de la CUP, serà insuportable per a algú com Dolors Sabater.
