El servei mèdic d’hematologia de l’Hospital Clínic de Barcelona em va dirigir al d’hemocromatosi i poliglobúlies. La infermera que em va atendre, em va connectar a una màquina automàtica que va separar components de la sang, va discriminar els sobrants i hi va afegir sèrum. De les seves amables explicacions, ressalto l’orgull amb el qual va dir “porto més de trenta anys treballant en el millor hospital del món”.
Els resultats que obté una empresa, pública o privada, sigui quina sigui la seva naturalesa, són conseqüència directa del comportament de les persones que la integren. Asseguren el funcionament regular, sigui quin sigui el grau d’automatització o mecanització existent.
El treballador posarà tota la seva energia i la seva intel·ligència al servei dels objectius de l’empresa si hi troba satisfacció. Si es considera que és portador d’un cúmul de desitjos, necessitats, tendències, hàbits, interessos, valors, aptituds, actituds, que es troba en un medi social determinat i que tracta de realitzar-se en l’entorn laboral, familiar i social. Si pensa que no és un simple apèndix prescindible del sistema, ni que les seves característiques només serveixen per comercialitzar-les a la web.
La persona és el principal actiu de qualsevol organització. El factor més preuat. Una empresa serà el que siguin els seus treballadors. Funcionarà adequadament i podrà assolir els fins que es proposi, si els seus treballadors els coneixen i estan motivats. Ho estaran en la mesura que les seves aspiracions personals i professionals es trobin a gust en l’activitat. Una identificació suficient farà que tots treballin amb el màxim interès per aconseguir els millors resultats.
La capacitat de la institució per infondre confiança, per crear les condicions en què es produeixi l’aprenentatge permanent i per activar el compromís personal, són requisits transcendents. Per això s’ha de situar cada persona en el lloc més apropiat, en les condicions més adequades, amb les garanties més grans de permanència, de possibilitat de promoció i de seguretat en l’ocupació.
Moltes vegades s’observa que la manca de satisfacció i/o benestar laboral no s’expressa mitjançant el descontentament obert i el conflicte. L’absentisme, els abandonaments o les peticions de trasllats freqüents, el descens en la quantitat i la qualitat de la feina, solen ser expressions de problemes no resolts, entre els quals la desconsideració professional i la precarietat tenen una importància cabdal. Els objectius s’obtenen sempre a través dels processos de treball que s’implementen, amb independència del grau de formalització i de l’eficiència que aconsegueixin.
Les normes ISO 9000 i 14000 i les del premi europeu a la qualitat EFQM, implícitament, declaren caducs els principis negatius derivats del taylorisme, el fordisme i el toyotisme. Es propugna decididament la professionalitat, la participació i el benestar dels treballadors, com a condició imprescindible per al bon funcionament de l’organització i la millora contínua de la qualitat i dels costos.
En l’organització de la feina, en el disseny dels processos productius, la direcció de l’empresa té una gran llibertat d’acció. Hi ha limitacions legals pel que fa a la prevenció de riscos laborals que, en massa ocasions, s’orienten més a complir formalment la normativa que a efectuar una prevenció real.
La precarització, la temporalitat i la desregulació del marc de relacions laborals limita l’ocupació de qualitat, la formació dels treballadors i el compliment efectiu de la llei i dels convenis. És fàcil comprovar com aquests despropòsits incrementen els costos, disminueixen la qualitat i endarrereixen els terminis d’execució.
En el seu funcionament, l’empresa crea i difon valors socials i culturals. No és aliena a l’estat general de crispació actual. El poder públic i els sindicats han d’intervenir en l’organització de la feina, en el disseny dels algoritmes, perquè s’adaptin a les qualitats i les competències que puguin exercir els treballadors realment disponibles i evitar la subordinació permanent del treballador a la màquina.
El treball s’ha de dissenyar per a les persones i no les persones per al treball.
