El candidat número 1 de la llista de Barcelona de JxCat a les eleccions al Parlament de Catalunya de demà, Carles Puigdemont, continua inserint anuncis a les xarxes socials a través dels webs que ha creat el seu informàtic de confiança, Jaume Cabaní: Votar o no votar i Superem el 50. A través d’aquestes dues webs, propietat de Catalitza CSR MTÜ, una empresa creada per Cabaní a Estònia, s’han gastat més de 10.000 euros en promoure el vot cap a les candidatures independentistes, especialment la que lideren Carles Puigdemont i Laura Borràs.
Votar o no votar portava gastats 6.936 euros el migdia d’aquest dissabte 13 de febrer. Superem el 50 havia invertit 3.637 euros en publicitat que apareix a mitjans digitals independentistes com Vilaweb o El Nacional, però també a molts perfils particulars de Facebook o Instagram.
A la informació que subministra Facebook sobre l’abast d’aquesta publicitat s’indica que arriba a un públic potencial de més d’un milió de persones, que en cada un d’ells es gasten entre 100 i 200 euros i que, de moment, els han vist en pantalla entre 70.000 i 80.000 usuaris de les xarxes socials. Tots aquests usuaris s’han connectat des de Catalunya als aparells on han vist aquesta publicitat.
La usuària de Twitter Diana F. que va destapar aquesta operació publicitària encoberta de JxCat durant la campanya electoral es feia les següents preguntes al fil que va dedicar-li: Jaume Cabaní, mà dreta de Puigdemont, està pagant milers d’euros per intentar influir en el vot del 14-F cap als partits independentistes? És legal que una empresa estrangera (Catalitza) financi campanyes electorals en un altre país? D’on surten aquests diners? Del Consell de la República? Si només van recaptar 91.000€, aleshores d’on estan sortint? Per què Jaume Cabaní ho amaga tot en pàgines anònimes, empreses pantalla a l’estranger i en paradisos fiscals? Per què no vol donar la cara? Ara cal afegir-hi una pregunta més: Quina pena electoral o judicial cal aplicar a una candidatura que insereix anuncis a les xarxes socials el dia de reflexió electoral?
