Pel carrer em creuo amb un veí. És un d’aquells veneçolans ben situats econòmicament que van fugir del seu país en passar a ser governat per Hugo Chávez. Parlem, clar, de la pandèmia i, com que treballa al sector farmacèutic, li demano quina vacuna em recomana. Em respon que qualsevol menys la russa o la xinesa. No se’n fia. De res no serveix per convence’l de les virtuts d’aquestes vacunes el meu comentari sobre la bona acollida que ha tingut la vacuna russa Sputnik V per part de la comunitat científica internacional. “Abans que posar-me-la em faig objector”, diu quan s’acomiada.
Vivim immersos en un bombardeig de notícies que ja no saps què creure i en qui confiar. Entre aquestes notícies n’hi ha que ens informen de l’existència de medicaments barats que guareixen o combaten amb eficàcia la Covid-19 i dels quals sembla que les farmacèutiques que s’estan fent d’or amb les vacunes no en volen ni sentir a parlar.
I la gran incògnita que ens plantegem tots és fins quan durarà aquesta crisi i quan podrem tornar a passejar tranquils pel carrer, dinar en un restaurant, anar al cinema o un concert i reprendre les classes presencials i l’accés segur als centres sanitaris. Aquestes preguntes ens les plantegem pensant en el nostre entorn immediat. Envegem que Israel hagi vacunat un percentatge molt alt de la població i països on s’han reprès les concentracions multitudinàries a les graderies dels estadis de futbol o d’altres competicions esportives.
Hi ha un mapa, però, que ens ensenyen poc. És el del món sencer. El podeu trobar aquí, per exemple. El títol amb què el presenta el diari The Economist és tan senzill com depriment: “Els països rics accediran a les vacunes contra el coronavirus abans que els altres”. No és sorprenent, clar. És una mostra més, una constatació més, que la qualitat de vida al nostre Planeta està mal repartida. La Unitat d’Intel·ligència d’aquest diari calcula que, gràcies a la vacunació de les diferents poblacions, la major part dels països rics tornaran a la normalitat desitjada el gener de 2022. Alguns països d’ingressos mitjans i alts hauran d’esperar uns mesos més, fins el juny del 2022. D’altres, com els països africans i asiàtics relativament avançats econòmicament hi arribaran a finals de 2022. La resta de la Humanitat –pràcticament tota Àfrica i alguns països pobres d’Àsia i Amèrica Llatina- no accediran a aquesta normalitat fins el gener de 2024.
Evidentment, no són faves comptades. Són dades i terminis que poden canviar en funció de com actuï la comunitat internacional i de com evolucionin la pandèmia i les mutacions del virus que l’ha provocat. S’ha creat un Fons d’Accés Global per Vacunes Covid-19 (COVAX). És una barreja d’entitats i organismes que ha de promoure que l’accés a les vacunes s’assoleixi de forma equitativa arreu del món. En formen part l’Organització Mundial de la Salut, el Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional, l’Aliança per la Vacunació i fundacions privades com la Bill i Melinda Gates. Aconseguiran aquest accés equitatiu? I una pregunta antipàtica però imprescindible: Voldran de debò que les vacunes immunitzin al mateix temps països com Anglaterra, Hondures o Iemen?
Seria tan bonic que aquest mapa de la vergonya que ens dibuixa The Economist no fos defintiu i que tots els països accedeixin a la nova normalitat al mateix temps!
Seria tant bonic que algun candidat a les eleccions del proper dia 14 digués que farà el que pugui per aconseguir-ho!
