La societat viu immersa en la pandèmia de la covid-19 enfrontant-se, dia a dia, a noves vicissituds. Però una altra “pandèmia”, letal i silenciosa, ens amenaça i mata més de set milions de persones a l’any a tot el món. La contaminació ambiental és la causant de 1.300 morts prematures a Barcelona i l’Àrea Metropolitana. Segons un estudi de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), que analitza la mortalitat associada a la contaminació en 1.000 ciutats europees, Madrid encapçala el rànquing, seguida d’Anvers i Torí. Però Barcelona se situa en sisè lloc, i en el setè, la ciutat de Mollet del Vallès. Les xifres són alarmants, com es desprèn de l’informe d’ISGlobal i referma Maria García, portaveu de l’entitat Ecologistes en Acció: “L’Organització Mundial de la Salut (OMS) fa temps que alerta sobre aquest perill. Si tinguéssim un aire com per exemple el de Reykjavík, a Islàndia, evitaríem la meitat dels morts per contaminació ambiental”. L’OMS recomana uns nivells de 40 micrograms per metre cúbic de NO2 .
El darrer divendres del mes de gener, a les 8 de la tarda, a cinc barris de Barcelona se superaven, amb més de 50 micrograms, aquest nivell. L’aire de Barcelona torna a ser irrespirable. La treva durant el confinament del 2020 va encendre un petit llum d’esperança que, a hores d’ara, ja s’ha apagat. “Durant l’any passat vam respirar un aire a la ciutat, com el del Montseny o el del Cap de Creus”, explica Maria García. “Però així que ens van desconfinar, cap al setembre, els nivells de contaminació van tornar a pujar com el 2019”, afirma la representant d’Ecologistes en Acció. La contaminació ens mata lentament. L’augment de malalties cròniques, com l’asma, i d’ictus, càncers de pulmó o infarts està directament relacionat amb la quantitat de diòxid de nitrogen que inhalem. I a Barcelona és molt. S’ha arribat a pics de deu vegades el què permet l’OMS. Des de les entitats ecologistes i plataformes per a la millora de la qualitat de l’aire de la ciutat es demanen accions contundents i valentes per part de les administracions. En especial, es posa el focus en l’Ajuntament de Barcelona, com explica García: “Cal fer actuacions de gran impacte, com apostar pel transport públic o noves alternatives de mobilitat com la bicicleta. Cal treure els cotxes del carrer.
El primer mandat de l’alcaldessa, Ada Colau, tenia un pla de bicicleta molt ambiciós. Es volien fer fins a 300 quilòmetres de carrils bici, però no es va arribar a 200 i, en aquest mandat, encara s’han rebaixat més. Només s’han fet mesures d’urbanisme tàctic, que no transforma”. Un urbanisme de coloraines que ha suposat la pacificació de quatre carrers, amb un cost de 36 milions d’euros. En canvi, no s’han tocat les principals artèries de la ciutat, com els carrers Aragó, la Meridiana o la Diagonal, per les quals passen més de 300.000 vehicles diaris. Com explica Maria García: “Si desvies el trànsit cap a altres carrers, no avancem gens. Cal una taxa anticontaminació, que reduiria de manera immediata un 30% del trànsit”. Els alarmants nivells de contaminació a Barcelona i l’àrea metropolitana, i les malalties i les morts associades, han fet que els científics girin els ulls cap al transport públic com una bona alternativa. Però l’actual pandèmia de covid-19 ha fet que el seu ús es desplomi i ha portat molts més cotxes als carrers de la ciutat. Si l’estiu del 2019 els transports funcionaven al 100%, aquest inici del 2021 encara estan en un dèficit del 40% dels passatgers. Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) admet que no es recuperarà el 100% dels usuaris fins després de l’estiu.
Segons un estudi del RACC, l’ús del cotxe a Barcelona a conseqüència de la pandèmia s’ha duplicat, cosa que significa que l’aire de la ciutat esdevé perillosament nociu. Cal una aposta pel transport públic envers el privat. Com explica Maria García, “la majoria del transport privat és entre Barcelona i la primera corona, quan tot està perfectament comunicat amb transport públic”. Una suposada manca de seguretat sanitària, amb un risc més alt de contagis de la covid-19, ha provocat que molta gent torni al vehicle privat per desplaçar-se per la ciutat, però des d’Ecologistes en Acció s’assenyala, directament, l’Ajuntament de la capital catalana com un dels responsables del poc ús d’aquest tipus de mobilitat: “Hi ha moltes mancances en l’àmbit de campanya pública per informar la ciutadania de les mesures de seguretat en el transport públic”. La contaminació ambiental, provocada majoritàriament per les emissions dels automòbils, mata i és una “pandèmia” silenciosa que s’estén tot i tenir una solució, que passa per reduir la presència de cotxes als carrers. Els barcelonins, que han pogut respirar un aire millor durant el confinament, no volen tornar a inhalar verí. La preocupació pel canvi climàtic és del 89% a les enquestes de Barcelona, i el 75% reclama reduir la contaminació. “És el moment de polítiques valentes. Reduir la contaminació és primordial”, conclou Maria García.
