Els vots enverinats de Vox

El 5 de febrer de l’any passat, el liberal Thomas Kemmerich va ser elegit president de l’Estat alemany de Turíngia en tercera votació, gràcies als vots del seu partit, l’FDP, els de la CDU i els dels ultres d’Alternativa per Alemanya (AfP). A les eleccions havia guanyat l’esquerrà Die Linke amb el 31% dels vots. Els ultres d’AfP van quedar segons amb el 23,4%; la CDU, tercera amb el 21,7%; en quart lloc els socialdemòcrates del SDP; en cinquè, els Verds; i en últim lloc, amb un 5% i cinc diputats, els liberals de Kemmerich. Amb aquella elecció, feta després de múltiples negociacions fallides, es trencava a Alemanya el cordó sanitari als ultres, i es generava un terrabastall tan gran, amb una desautorització explícita de la cancellera Àngela Merkel, que Kemmerich va dimitir 24 hores després. I al cap d’un mes va ser elegit president el líder de Die Linke, amb el suport dels Verds i l’SPD, i l’abstenció de l’FDP i la CDU.

L’Estat espanyol no és Alemanya i Franco va morir al llit. A diferència d’Alemanya, que a les casernes no hi ha estàtues de Hitler ni de Göring, o d’Itàlia o França, que no n’hi ha de Mussolini ni de Pétain, aquí ha costat molt treure-les dels carrers, i a les acadèmies militars encara hi ha bustos de Franco i Millán Astray. A diferència d’Alemanya, on no es recorda de grat “allò de bo que va fer Hitler”, com promoure l’esport dels joves o facilitar a les famílies comprar el seu Volkswagen, aquí hi ha molta gent que creu que Franco va fer coses bones, i li perdonen la guerra civil i una llarga dictadura. Durant molts anys aquest sentiment estava políticament latent dins el PP. Però des de fa dos anys, de manera desacomplexada, l’expressa Vox als mitjans i a les institucions. I en estar Espanya doblement en perill pels pactes socialcomunistes del PSOE, Podem, Esquerra i Bildu, i pels intents dels independentistes de trencar Espanya, el PP i Ciutadans no han tingut cap problema de pactar amb Vox investidures a ajuntaments i governs autonòmics.

Tant és el seu discurs franquista i xenòfob. Pactar amb Vox per evitar que governi el PSOE  amb Podem, o que els independentistes se surtin amb la seva, és políticament justificable. El PP i Ciutadans no han tingut problemes per pactar amb ells, i han rebutjat la idea de cordó sanitari, fins i tot en l’àmbit municipal, on no es posa en joc la unitat d’Espanya. Si una cosa ha sabut fer Vox des que va entrar al Parlament andalús, ha estat controlar l’agenda informativa, posar sobre la taula polèmiques de les quals tothom acabarà parlant. I com deia el líder de Plataforma per Catalunya, Josep Anglada, “l’important és que tothom parli de mi, encara que sigui malament”.

El número dos de Vox, Javier Ortega Smith, va anunciar fa uns dies que podrien votar al Parlament de Catalunya a favor de Salvador Illa per “recuperar Catalunya, que no estigués més temps en mans dels independentistes”. La proposta, tot i que va ser desautoritzada per altres membres de Vox i retirada pel mateix Ortega Smith, va ser el tema de debats i tertúlies amb acusacions al PSC. I ara pesa com una culpa sobre la candidatura d’Illa.

Recordo que l’any 2011 quan Plataforma per Catalunya va irrompre amb dos o tres regidors a municipis com Salt, Mataró, Sant Boi, l’Hospitalet, i no parlem de Vic i el Vendrell, on tenien cinc regidors, ningú no va pactar governar amb ells. Però en aquells ajuntaments, on l’equip de govern no tenia una majoria ampla, el sí, el no o l’abstenció de PxC feia guanyar o perdre totes les votacions. Això és el que va passar la setmana passada al Congrés amb l’abstenció de Vox al decret de fons europeus.

Les enquestes no donen la majoria a la suma de diputats del PSC i Comuns. Però podria passar a última hora que la irrupció, si es dona, del PDECat d’Àngels Chacón, i els vots que pugui tenir Primàries, restessin escons a Junts, a Esquerra i a la CUP, i sortissin diverses majories possibles. Encara que Vox no demani res a canvi i que el PSC no vulgui els seus vots, si treu un nombre significatiu d’escons, superant PP i Cs, i decidís a última hora votar Illa, res ni ningú podria impedir-ho. I si continuar com ara, amb Junts i Esquerra barallats, amb el suport de la CUP, marejant la perdiu de si eixamplar la base o aixecar ja la suspensió de la DUI, ens mantindria en el dia de la marmota, que Illa sigui president amb molta abstenció i gràcies al vot regalat de Vox trauria tota la legitimitat a l’alternança i faria més sagnant la divisió del país.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides