Quan es parla, en general, de l’intrusisme polític en les eleccions del FC Barcelona és perquè sobretot des del sobiranisme de la Plaça de Sant Jaume i l’aparell social dependent de la Assemblea Nacional de Catalunya i Omnium Cultural fa temps que intenten controlar l’entorn del club. Junts van arribar a coincidir i, fins i tot, a posar-se d’acord per a engreixar les paperetes del vot de censura amb el qual finalment van fer fora de la presidència a Josep Maria Bartomeu, a finals del novembre passat.
Tant és l’interès a mostrar-se organitzadament al voltant d’aquest objectiu que el mateix president de la Cambra de Comerç, Joan Canadell, nou en això del futbol, va arribar a exigir que es formés una candidatura única independentista per controlar el Barça, argumentant que això era el millor per a Catalunya i per a les seves pretensions sobiranistes.
A la següent pregunta, sobre si era soci del club, naturalment Canadell va respondre que ‘no’, encara que gairebé no feia falta ni fer-ho, ja s’intuïa que només algú instrumentalitzat com la pròpia Cambra i aliè per complet al que representa el club podia deixar anar una proclama d’aquest tipus, insensible a les essències barcelonistes i tan indissimuladament explícita sobre els plans polítics per a governar el Barça i utilitzar-lo exclusivament per a aquest fi.
Avui se sap que, a més, Carles Puigdemont s’ha entrevistat amb Víctor Font i amb Joan Laporta diverses vegades per a orientar les seves ambicions i que el mateix president de Waterloo ha intentat per tots els mitjans aconseguir suports en forma de signatures a favor de Joan Laporta.
El que ha transcendit és que, a més, s’han utilitzat recursos de la Generalitat per a aquest propòsit; en concret, s’ha convocat a Palau a persones influents del barcelonisme i de sectors de l’independentisme per realitzar connexions via telemàtica amb Puigdemont, únicament per consolidar la candidatura de Joan Laporta. És a dir, que s’han ocupat sales i material propi del Govern per a intentar reforçar a un candidat que, no fa falta dir-ho, porta mentint i enganyant els socis des de fa anys, ara presumint d’haver-se allunyat de la política i, per descomptat, de l’independentisme que ha brandat des de fa anys, però que ara pot ser un obstacle per a aconseguir la presidència.
La política està disposada a tot amb la condició d’aconseguir aquest vell somni de convertir el Barça en el braç armat, sobretot internacional, de la cursa per la independència de Catalunya.
