El vídeo que va gravar l’actor Bruno Oro al seu instagram on es queixava de l’anunci del govern de la Generalitat que es podria trencar el confinament municipal per assistir a actes electorals i l’aparició del llibre Barretinas y estrellas, del periodista Albert Soler.
El vídeo de Bruno Oro ha assolit més d’un milió i mig de visites i no és gens habitual que un post d’aquestes característiques assoleixi un nivell de seguiment tan espectacular. Ha tingut, també, prop de 4.000 comentaris. Dura dos minuts i deu segons i el seu missatge és molt clar: “No som gilipolles (…) No puc anar a veure la meva àvia, un ciutadà de l’Hospitalet no pot venir a veure’m al teatre però sí que podem anar a un míting polític (…) Quina barra!”. El nombre de visites d’aquest vídeo supera el dels que fan periòdicament organitzacions com Òmnium Cultural o l’Assemblea Nacional Catalana, amb el suport de TV3, Catalunya Radio i els mitjans independentistes. No és descartable que en la decisió del govern de fer marxa enrere en aquesta qüestió hi pesés veure l’impacte de la intervenció d’Oro. I, més, conscient que s’havia produït sense cap mena de suport mediàtic extern.
A Albert Soler l’han entrevistat a mitjans com El Periódico o La Vanguardia però els públics de la Generalitat l’ignoren. Parla amb una contundència sobre el procés que no poden pair. El seu llibre porta el subtítol de ‘Un paseo por el esperpéntico circo del independentismo’ i la portada està il·lustrada amb un dibuix amb caricatures de Pilar Rahola, Gabriel Rufián, Quim Torra, Oriol Junqueras i Carles Puigdemont sobre unes runes de Catalunya i amb una estelada de la qual penja una butifarra. L’humor que entusiasma a Vicent Sanchis i Saül Gordillo és el de Jair Domínguez, Peyu, Toni Soler, Òscar Andreu o Toni Albà. A Albert Soler, ni aigua, ni temps davant les seves càmeres i micros.
1 comentari a “Quins dos ‘booms’ mediàtics han ignorat TV3, Catalunya Ràdio i els mitjans independentistes?”
TV3, no és que estigui manipulant i/o que intenti adoctrinar els televidents cap una independència de Catalunya, no, és mokt més greu que això: el que fà la Televisió pública és, ni més ni menys que CENSURA. És tan evident, que no cal que posi ni un sol exemple en especial. Censuren periodistes, polítics, (si no són dels seus) escriptors, activistes, batlles, actors, còmics, cantants, comentaristes, tertulians, famíliars dels presos polítics, tot, tot el que pogués posar en evidència i en dubte, les idees del partit que mana i manega TV3.
Fa pena. Ja no és “la meva”.