Josep Sort, el candidat que ha renunciat aquest dilluns a formar part de la llista electoral de Junts, després que es difonguessin diversos comentaris insultants que va publicar a Twitter, preveia durant la primavera del 2017 que l’any següent deixaria de ser independentista i dirigent de Reagrupament perquè s’hauria enllestit amb èxit el procés.
En una entrevista a Veuanoia.cat va dir que “actuo amb la previsió que el 2 d’abril -el dia de la meva elecció- de l’any vinent, ja em dedicaré a altres coses”, i en una altra entrevista, a L’unilateral, que cap al març del 2018 “probablement, RCAT ja no existirà. I, si em permeteu, jo hauré acomplert una de les meves prioritats vitals: deixar de ser independentista”.
També deia aleshores que “les úniques eleccions que m’interessen són les Constituents, i aquestes són les que se celebraran, segons el full de ruta, sis mesos després del Referèndum”, però ha format part de la llista de JxCat a les eleccions autonòmiques del 2017 i pensava fer el mateix, novament en un lloc testimonial, enguany.
Sort, d’altra banda, manifestava sobre els primers anys del procés, com a màxim dirigent de Reagrupament, que no “n’hem estat els protagonistes principals, però sí, en gran part els guionistes“, ja que, entre altres motius que adduia, van mobilitzar l’independentisme abans del sorgiment de l’ANC.
Aquest professor de Ciència Política de la Universitat de Barcelona, dedicat als afers internacionals, va arribar a respondre que “fins i tot penso que hi haurà una competició per qui serà el primer a reconèixer-nos“, però assenyalava com a “condició indispensable” quelcom que no va succeir: que “la comunitat internacional s’adoni que anem a totes, que no ens arronsarem ni quan Espanya, en el darrer moment, i de forma desesperada, ens ofereixi un pacte que, no cal dir, no serà creïble”.
Així mateix, prefigurava una Catalunya independent d’allò més solvent i generosa amb Espanya: “Per altra banda, amb la nostra independència, afavorirem que Espanya es reformi internament i deixi de destinar enormes quantitats de recursos i energia a combatre’ns. En tot cas, Catalunya podrà contribuir sobiranament a satisfer les necessitats del poble espanyol, com també ho farà, per descomptat, amb altres estats de l’Est d’Europa, de l’Àfrica i l’Amèrica Llatina”.