No sols els números de l’economia del Barça són per a sortir corrent a la vista de la liquidació aprovada provisionalment per la Junta de Josep Maria Bartomeu mesos enrere, la tresoreria i la gestió financera interna suggereixen que el club, des del punt de vista de la seva possible recuperació, es troba en mínims i urgències certament històriques.
Aquesta va ser la conclusió a la qual van arribar els mateixos candidats a la presidència del FC Barcelona en la reunió celebrada aquest dimecres a la tarda quan el president Carles Tusquets va demanar la presència de Pancho Schroder, el responsable financer del club, per a exposar-los la realitat de la situació.
La crua realitat els va deixar gelats perquè el deute s’ha disparat i el club no pot fer front als pagaments essencials. El pla de tresoreria s’ha convertit en un conte xinès, una quimera irrealitzable ni a curt ni a mitjà ni a llarg termini.
La caiguda dels ingressos s’ha pretès compensar amb una estratègia consistent a diferir una part dels salaris, que no rebaixar, encara que amb una càrrega d’interessos que a la llarga convertiran aquest llast en un deute encara més pesat. Una mesura insuficient que està obligant a l’adopció de mesures creditícies d’extrema urgència i, quan aquesta porta es tanca, a l’avançament d’ingressos. És a dir, a començar a gastar ingressos previstos per al pròxim exercici.
El panorama, doncs, és molt pitjor del que es pugui pensar, més crític i fràgil, la qual cosa per descomptat augmenta el risc que qualsevol dels probables candidats adopti models de capitalització que el FC Barcelona no pugui ser capaç de retornar. En aquest cas, el club seria fàcilment presa de qualsevol empresa o fons d’inversió que pogués fer-se amb actius del club i, en la pràctica, amb el control del club, encara que continués comptant amb una estructura social com l’actual.
És bastant clar que la possibilitat d’emetre bons o de caure en el parany del Barça Corporate, tenint en compte que totes dues solucions exposen al club a retornar un deute inassolible o activar una societat anònima parcial, posant en joc parteix de les àrees de negoci del club, són ara l’avantsala d’un canvi històric del model de club sostingut i defensat durant 121 anys d’història.
Resistir fins al final de la pandèmia és ara el primer gran objectiu del club, impossible d’assegurar segons el sentit del vot.
