LA ‘MORT’ ANUNCIADA D’EMILI ROUSAUD

Operació fallida de l’’establishment’ antilaportista

La histriònica i lamentable roda de premsa oferta per Emili Rousaud per a anunciar la seva retirada de les eleccions va consumar la mort anunciada d’un precandidat tan artificialment creat com incapaç de generar el menor grau de lideratge ni d’efecte crida per als socis.

Rousaud, covardament, va donar un cop de porta amb un discurs del tot incoherent en el qual va barrejar les seves accions desesperades per pujar-se a una altra candidatura amb l’opacitat de l’origen de les seves paperetes finals. Els tremolors li van entrar el dissabte últim quan va veure que no arribava a obtenir les signatures necessàries. Va ser llavors quan es van detectar maniobres sospitoses i rumors de compra-venda de paperetes que van augmentar amb la no presentació de les paperetes per part d’Agustí Benedito i la destrucció de paperetes de Jordi Farré i Fernández Al·là, vergonyoses.

En aquest escenari, les signatures d’Emili Rousaud ja van entrar amb calçador i irresponsablement perquè corria el risc de ser desemmascarat. Això va ocórrer poques hores després quan va aparèixer una papereta de Benedito entre les seves, circumstància que va obligar a la Junta Electoral a un procés de revisió més intens dels seus avals amb el resultat de 500 paperetes considerades inicialment dubtoses.

Allí es va enfonsar Rousaud, quedant contra les cordes. Va intentar saltar del vaixell amb mitges veritats i apujar-se al de Toni Freixa, qui ha aclarit que la seva proposta des de feia diverses setmanes era inalterable: estava disposat a acollir-ho si guanyava sempre que es retirés. Freixa estava segur de dues coses, una que Rousaud estava secundat per la part del ‘establishment’ antilaportista que, per raons que ignora, preferia a Rousaud que a ell, segurament pel seu perfil independent, i dos, perquè també estava convençut que el seu equip podia aconseguir les signatures i Rousaud no arribaria ni amb aquest suport extern.

Quan finalment aquesta negra realitat es va abatre sobre Rousaud, que va buscar signatures en l’infern, ja era massa tarda, ja era un barcelonista tacat per l’ombra del frau, la corrupció i la il·legalitat. El pitjor, va considerar Freixa també, haver volgut abandonar als seus quan més lideratge necessitaven.

Acorralat per a evitar mals majors com caure en mans d’una recerca penal, Rousaud va retirar la precandidatura, va deixar sense efecte i sense el recompte oficial de les seves paperetes i va aparèixer ploriquejant i justificant la seva sortida de la porta de darrere amb discurs incomprensible.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides