Les cartes comencen a estar sobre la taula cada vegada amb major claredat. Dos precandidats en concret han estat recolzats per persones que, fins ara, s’han estat ocultant, però que se sabia que d’una manera o l’altra estaven darrere encoratjant i guiant els seus passos.
Com no podia ser d’una altra manera, el cap de Mediapro, Jaume Roures, ja s’ha tret la màscara per afirmar que Joan Laporta és el president ideal, el més preparat i l’únic capaç de convèncer a Leo Messi. Li ha faltat temps per a sumar-se a l’ona de laportisme que ve.
Jaume Roures es frega les mans pensant que poden tornar els temps que va poder comprar i renovar el contracte de televisió a favor seu. Recorda especialment amb afecte quan, a dos dies de les eleccions de 2010, Joan Laporta li va ampliar el contracte un any més, infringint la normativa de la Comissió Nacional de la Competència i deixant un rastre d’una multa de diversos milions d’euros que li va tocar pagar al FC Barcelona. Això i el contracte de producció de Barça TV que va suposar una font incontenible d’ingressos per a Mediapro, una enorme despesa per al FC Barcelona i un contuberni mediàtic que va acabar amb Vicent Sanchis, Eduard Pujol i Salvador Sostres protagonitzant un vergonyós espectacle al canal barcelonista.
No hi ha dubte que TV3, descaradament, contribueix a la major glòria i difusió del candidat Laporta i a una menor i molt limitada exposició de la resta dels precandidats.
D’altra banda, Ferran Soriano, ideòleg del buidatge financer del Barça de Laporta mentre van caminar junts i després al capdavant del final d’Spanair, ha sortit a fer costat al seu deixeble, Víctor Font, de qui ha dit que no coneix a una persona de major talent i capacitat de treball.
No seria precisament el més hàbil per a tancar un acord amb Xavi Hernández i Jordi Cruyff després de més de sis anys preparant la precandidatura sense aconseguir-ho.
En definitiva, deixebles d’un entorn barcelonista de dubtosa pertinença i representativitat del que és veritablement el club.