LA POR A UNA ALTRA ÈPOCA DE TIRANIA

La possible victòria de Laporta prevé que alguns mitjans prenguin precaucions

La primera enquesta presumptament amb base per a ser tinguda en compte com a indicador d’aquestes eleccions s’ha convertit ràpidament en polèmica no tant pels resultats en si mateixos com per la impressió que també s’han matisat o utilitzat per a generar un determinat estat d’opinió. Mundo Deportivo (Grupo Godó) ha estat el mitjà que ha publicat un sondeig que, de manera determinant, projecta una clara victòria de Joan Laporta amb una intenció de vot del 52,3%, molt per sobre del segon, Víctor Font, amb un 13,2%, deixant a la resta sense opcions pràcticament.

A partir d’aquí, no obstant això, l’anàlisi més profunda dels detalls suggereix que la realitat podria ser, almenys en part, diferent al reflex d’una majoria de Laporta tan aclaparadora. Els experts han comentat que els dos-cents socis consultats no podrien ser en cap cas prou representatius dels 110.000 electors convocats a votar el dia 25 de gener. Una mostra certament curta. 

D’altra banda, el factor d’edat representat amb una mitjana de 49 anys podria estar allunyada de la real quant al votant clàssic del Barça, això sense tenir en compte, o almenys no ho reflecteix l’estudi, si s’ha tingut en compte la veritable voluntat d’aquests socis a anar a votar. La participació sol situar-se sovint al voltant del 45%, o una mica menys, un factor molt a tenir en compte si no s’ha triat prèviament a una mostra social significativa quan a aquesta circumstancia. 

Finalment, la producció s’ha realitzat, segons la fitxa tècnica, mitjançant entrevistes per telèfon i online i en unes dates, entre els dies 19 i 22 de desembre, molt assenyalades sota l’impacte mediàtic de la pancarta de Joan Laporta penjada en un edifici de Madrid.

La presentació dels resultats, amb una imatge de Laporta a tota portada, ha donat a entendre a algunes candidatures que respon a una actuació preventiva enfront de la possibilitat que Joan Laporta guanyi les eleccions i, de nou, es produeixi un enfrontament entre l’expresident i Mundo Deportivo. Els atacs i conflictes entre Laporta i el diari més influent en el barcelonisme, Mundo Deportivo, van provocar una guerra que va marcar una llarga època de la presidència de Laporta, entre 2005 i 2009, un any abans del final del mandat, moment en què es va signar una espècie de treva.

La súper portada i altres gestos rellevants com la baixada de to d’alguns dels seus opinadors respecte del clan laportista serien elements indicadors que també el principal ‘enemic’ mediàtic de Laporta ha entrat en l’espiral de por al fet que Laporta torni a ser president del FC Barcelona, amb totes les seves conseqüències. Altres set anys de tirania, totalitarisme i capritxos desbocats estan per venir en el FC Barcelona. Una circumstància que, en canvi, celebra la gran majoria de la premsa, o per dir-ho amb més precisió, la majoria dels periodistes que tan bé van ser tractats en l’època de la presidència de Laporta, període en el qual es van ocultar totes les seves malifetes i que va acabar amb més de 47 milions de pèrdues i un deute de 400 milions d’euros, tan elevada com la pròpia facturació del club.

Encara així, tot indica que si Laporta torna a governar i aglutina suficient poder serà implacable i inclement amb els seus enemics mediàtics, facin el que facin.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on linkedin
LinkedIn
Share on whatsapp
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari