Joan Laporta mai camina sol. Més tard o més d’hora apareixen els seus fidels i els seus sequaços, aquest nucli dur que li acompanya allà on va, sigui en el Barça, al Reus o en el seu intent de recuperar la bona vida que ja va regalar-se durant la seva presidència entre 2003 i 2010. Entre ells van reapareixent els clàssics com Xavier Sala Martin i Vicent Sanchis, que a la seva manera ja s’estan deixant veure. Tots dos pertanyen al petit grup que va potenciar des del Barça i mitjançant estranyes arts la Fundació Catalunya Oberta a la qual van estar afiliats.
La història diu que aquests personatges, juntament amb Joan Oliver i Salvador Sostres, també distingit simpatitzant de la FCO, van arribar a segrestar el poder de decisió del club en els últims mesos sent els preferits de Laporta. La desaprovació de les seves actuacions per part membres de la pròpia junta de Laporta no va ser un obstacle perquè poguessin campar a pler. Especialment en el terreny mediàtic, perquè des del club alimentaven la força de la Fundació Catalunya Oberta i viceversa. En el mateix patronat van ser-hi Lluís Prenafeta i Macià Alavedra, tots dos detinguts en el marc de l’operació Pretòria durant aquells temps en els quals l’aparell convergent dominava el món, inclòs el FC Barcelona.
El paroxisme es va aconseguir durant l’últim any de mandat (2008-09), període en el qual l’estrella de Barça TV, amb la complaença del seu director, Vicent Sanchis, va ser Salvador Sostres, qui durant mesos va insultar als socis del FC Barcelona i va representar els ‘valors’ del club amb l’aprovació i el ple consentiment de Joan Laporta. Van ser celebris i celebrats pels seus col·legues de club i de Fundació els atacs contra el Grupo Godó i especialment contra Mundo Deportivo: “Nosaltres tenim més memòria i més mala llet que ells”, va arribar a amenaçar des de Barça TV.
Ningú li va posar límits ni fre a un soci capaç d’escriure sobre els efectes tràgics d’un terratrèmol a Haiti ocorregut en aquells temps en els següents termes: “Això d’Haití és un drama, però el món, a vegades, fa neteja. No podem viure tots tant de temps i només els millors i els que viuen en millors condicions perduren. El món menstrua, com així ha de ser. No m’alegro, de la tragèdia d’Haití, però aquestes coses passen i equilibren el planeta”. En aquesta mateixa línia, durant un programa en directe de Barça TV Sostres i Sanchis es van fer un fart de riure fent broma de manera macabra amb el drama de la tragèdia aèria dels Andes soferta per un equip de rugbi i el fet d’haver de recórrer a la antropofàgia per a sobreviure. Un dels supervivents va estar convidat a la llotja del Camp Nou al Barça-Tenerife, la qual cosa va ser motiu de broma, burla i acudits absolutament impresentables per a la imatge del club, amfitrió del supervivent.
La pregunta és quan reapareixerà Salvador Sostres, en quin moment deixarà anar el que veritablement pensa d’aquestes eleccions sinó és que el tenen emmordassat a l’espera de guanyar-les. Perquè aquest és l’entorn en el qual Joan Laporta s’ha sentit més còmode i en el qual es troba a gust. Inevitablement ha hagut d’amagar a Joan Oliver, braç executor de l’escombratge i liquidació del Reus i del Barça de l’època amb la diferència que el club blaugrana, ja amb Rosell a la presidència, va poder sol·licitar i retornar un crèdit de 150 milions d’euros per a recuperar l’estabilitat econòmica i solvència financera.
Finalment, el think tank nacionalista i liberal Fundació Catalunya Oberta ( FCO), fundat per la ex mà dreta de Jordi Pujol Lluís Prenafeta, va anunciar al juny de 2017 que posava fi a les seves activitats després de 16 anys i d’haver estat punt de trobada de personatges públics tan coneguts com l’economista Xavier Sala-i-Martin, l’actual director de TV3, Vicent Sanchis, l’ex-director general del Barça i ex-director de TV3 Joan Oliver, o els també ex-directors de TV3 Enric Canals i Lluís Oliva.
En el seu llistat d’adherits destacaven noms tan mediàtics com els de, Núria Llorach, Quim Torra, els columnistes i escriptors Àstrid Bierge, Enric Vila, Salvador Sostres i Francesc-Marc Álvaro, i els filòsofs Francesc Puigpelat, Bernat Dedéu i Jordi Graupera.
Va ser un adeu, segons va explicar El Tringle, caracteritzat per la discreció -sense ressò en la xarxa- i l’absència d’explicacions: si bé la FCO va publicar un últim text no va justificar per què no seguia endavant. En canvi, va lamentar que el sentit comú «ha estat sovint escombrat pels discursos dominants titllats de «neoliberalisme», un pecat de lesa ideologia». En aquest sentit, va assenyalar irònicament que «hi ha qui té tota la raó i detesta a aquells que es mouen per la funesta mania de pensar». Quant al catalanisme, es refereix a la «intransigència» d’Espanya: «Porten segles imposant il·legalitats des del totalitarisme». «La Fundació Catalunya Oberta cessa. Però els seus valors, els seus ideals, absolutament civilizatoris en aquesta part del món, no han caducat. Més aviat al contrari. Fan falta ara més que mai», s’acomiadà.
Aquest think tank i els seus opinadors van carregar contra els responsables de TV3 en 2009 per haver emès les imatges de Prenafeta emmanillat quan va ser detingut en el marc del cas Pretòria, i van criticar el seu empresonament en un cas de possible suborn, blanqueig i corrupció urbanística en el qual un dels acusats va ser Lluís Prenafeta, finalment condemnat.
