Entre el 13 de març i el 30 juny, als programes amb contingut informatiu de TV3 es va fer 140 entrevistes a representants del govern (112) o de l’administració de la Generalitat (28) i 4 a representants del govern de l’Estat. Una proporció de 35 a 1. Aquesta dada s’inclou a l’informe “El tractament informatiu a TV3 de la pandèmia de la Covid-19”, elaborat per l’àrea de Continguts del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), que va ser aprovat el 23 de desembre. Va obtenir 3 vots a favor i un en contra (el del conseller del PP, Daniel Sirera). La consellera socialista Carme Figueras va votar a favor però va presentar un vot particular en el qual justifica el seu vot dient que l’informe és “exhaustiu i correcte pel que fa a les dades que aporta sobre el període analitzat” però lamenta que la informació global de TV3 “ha fet anar surant, de manera constant, la idea que les decisions que prenia el Govern d’Espanya eren imposades, envaïen competències i, fins i tot, en massa ocasions, Madrid era la culpable que Catalunya no pogués combatre la pandèmia”.
Figueras denuncia que “totes aquelles notícies que procedien del Govern català, també massa vegades, es reproduïen sense cap mirada crítica ni qüestionament periodístic. Amb honroses excepcions, tot s’ha de dir”. Les retransmissions de les compareixences dels governs de Catalunya i Espanya en el període estudiat pel CAC van suposar més de 44 hores d’emissió de TV3. El govern de la Generalitat va ocupar el 79% d’aquest temps i el de l’Estat, el 21% restant.
L’informe del CAC analitza també les intervencions relacionades amb la pandèmia dels diferents comentaristes i tertulians de la cadena televisiva. Qui més en va fer i més temps va dedicar a parlar d’aquest tema va ser Pilar Rahola. Va sumar 37 col·laboracions als programes Tot es mou i FAQS, amb un total d’aparició en antena de 8 hores i 6 minuts. Va ocupar quatre hores i mitja més que Antoni Bassas, periodista i membre del Consell Assessor del diari ARA, cinc hores i mitja més que el periodista especialitzat en ciència de La Vanguardia, Josep Corbella, i quasi set hores més que els periodistes Quico Sallés, Josep Cuní o Carles Francino.
