Leo Messi ha entrat en campanya per deixar les coses on han de ser, en un punt en què no és bo, aconsellable ni prudent per a l’equip i per tant per al club estar permanentment parlant del seu futur.
Messi, sense demanar-ho, simplement va establir les regles d’un joc perillós i va proclamar, per experiència, que la primera de les claus no és la seva continuïtat futura sinó l’estabilitat al voltant de Koeman. “El seu fitxatge va ser un encert. A poc a poc l’equip va creixent”, afegint que el Barça ha de seguir apostant per la gent de casa” per tornar a guanyar”.
També va deixar molt clar a l’entrevista anunciada amb Jordi Évole que “si me’n vaig no passa res, el club és més gran que ningú”, frases que en el seu conjunt encaixen sobretot amb el discurs d’un dels candidats, Toni Freixa, que fa dos mesos va ratificar la continuïtat de Koeman i el seu contracte si és president i que fa setmanes també va deixar de parlar de Messi en plena temporada “perquè no li fem cap favor al Barça, a l’equip, a l’entrenador i a la institució”.
Una alineació que respon al sentit comú dels qui anteposen els interessos del club a la temptació de donar titulars i aparèixer en els mitjans contínuament i al recurs fàcil de parlar de Messi perquè això sempre és llaminer i atrau els periodistes mancats d’informació. El que vol dir que els aspirants, excepte moltes escasses excepcions, busquen convèncer per la via del soroll mediàtic als socis, molts donant per descomptat que són fàcils d’entabanar i de convèncer amb artefactes electorals de campanya a l’americana i basada en la publicitat convencional.
La realitat, però, és que les accions discretes, sensates i allunyades d’aquest circ electoral també estan funcionant pel candidat Toni Freixa que sembla ser el que millor està connectant amb aquest nucli de socis que, curiosament, entén i aprecia els missatges reflexius i serens, més encara en les actuals circumstàncies pandèmiques i el seu impacte. El mateix Messi va admetre en l’entrevista que “el club està ara molt malament per tot el que està passant. Tant de bo el que surti de president torni a situar el club on es mereix perquè avui no ho està”.
El futur ho va deixar obert perquè “no seria bo que digués el que faré, i ara no ho sé”, va dir Leo, el mateix que ho està la temporada i també aquestes eleccions que Messi ha vingut a pacificar amb un posicionament molt favorable a l’estabilitat del club. Deixant en pau el futur de Messi, el Barça surt guanyant. Aprendran els precandidats?